Misericordia divina: el que va dir Santa Faustina sobre l’oració

4. Davant el Senyor. - Abans que el Senyor exposés en adoració, dues monges estaven agenollades una al costat de l’altra. Sabia que només l’oració d’un d’ells era capaç de moure el cel. Em vaig alegrar que hi hagués ànimes tan estimades per Déu.
Una vegada, vaig escoltar aquestes paraules dins meu: «Si no empenyessis les meves mans, enderrocaria molts càstigs a la terra. Fins i tot quan la teva boca calla, em crides amb tanta força que tot el cel es mou. No puc escapar de la teva oració, perquè no em persegueixes com un ésser llunyà, sinó que em busques dins de tu on estic realment ».

5. Pregueu. - Amb l’oració podeu afrontar qualsevol tipus de lluita. L'ànima haurà de resar en qualsevol estat. Ha de pregar a l’ànima pura i bella perquè, en cas contrari, perdrà la seva bellesa. L’ànima que aspira a la santedat ha de pregar, perquè en cas contrari no li serà donada. L’ànima acabada de convertir ha de pregar si no vol inevitablement recaure. L’ànima immersa en els pecats ha de pregar per sortir-ne. No hi ha cap ànima exempta de resar, perquè és gràcies a l’oració que descendeixen les gràcies. Quan resem, hem d’utilitzar la intel·ligència, la voluntat i el sentiment.

6. Va resar amb més intensitat. - Un vespre, entrant a la capella, vaig escoltar aquestes paraules a la meva ànima: «Després d'agonar, Jesús va pregar amb més intensitat». Aleshores vaig saber quanta perseverança calen per pregar i com, de vegades, la nostra salvació depèn precisament d’una oració tan fatigant. Per perseverar en l’oració, l’ànima ha d’armar-se de paciència i superar amb coratge les dificultats internes i externes. Les dificultats interiors són el cansament, el desànim, la sequedat i les temptacions; les externes, en canvi, provenen de raons de relacions humanes.

7. L’únic relleu. - Hi ha moments a la vida que diria que l’ànima ja no és capaç d’afrontar el llenguatge dels homes. Tot el seu cansament, res no li dóna pau; només ha de resar. El seu alleujament rau únicament en això. Si es dirigeix ​​a les criatures, només obtindrà una inquietud més gran.

8. Intercessió. - He sabut per quantes ànimes cal pregar per elles. Em sento transformat en oració per obtenir la misericòrdia divina per a cada ànima. Jesús meu, et dono la benvinguda al meu cor com a penyora de misericòrdia per a altres ànimes. Jesús em va fer saber quant li agrada aquesta pregària. La meva alegria és gran en veure que Déu estima d’una manera única els que estimem. Ara m’adono del poder que té l’oració intercessòria davant Déu.

9. La meva pregària a la nit. - No podia pregar. No podia romandre agenollat. Tanmateix, vaig romandre a la capella una hora sencera, unint-me en esperit amb aquelles ànimes que adoren Déu d'una manera perfecta. De sobte, vaig veure Jesús, em va mirar amb una dolçor inexpressable i em va dir: «Tot i així, la vostra oració m’agrada molt».
Ara a la nit ja no puc dormir, perquè els dolors no m’ho permeten. Visito espiritualment totes les esglésies i capelles i adoro el Santíssim Sagrament. Quan torno a la capella del convent, prego per alguns sacerdots que prediquen la misericòrdia de Déu i difonen el seu culte. També prego perquè el Sant Pare afanyi la institució de la festa del Misericordiós Salvador. Finalment, imploro la misericòrdia de Déu als pecadors. Aquesta és ara la meva pregària a la nit.