Pietat divina: reflexió del 5 d’abril de 2020

De vegades tots podem tenir somnis de grandiositat. I si fossis ric i famós? I si tingués un gran poder en aquest món? I si jo fos el papa o el president? Però del que podem estar segurs és que Déu té grans coses en ment per a nosaltres. Ens crida a una grandesa que mai podríem imaginar. Un problema que sovint es presenta és que quan comencem a percebre el que Déu vol de nosaltres, fugim i ens amaguem. La Voluntat divina de Déu ens crida sovint fora de la nostra zona de confort i requereix una gran confiança en Ell i l’abandonament de la seva Santa Voluntat (vegeu el Diari núm. 429).

Esteu oberts a allò que Déu vol de vosaltres? Esteu disposat a fer el que demani? Sovint esperem a Ell per preguntar-li, i després pensem en la seva petició i ens omplim de por aquesta petició. Però la clau per fer la Voluntat de Déu és dir-li "Sí" fins i tot abans que ens demani alguna cosa. La rendició a Déu, en un estat d’obediència perpètua, ens alliberarà de la por a què puguem ser temptats quan analitzem els detalls de la seva gloriosa Voluntat.

Benvolgut Senyor, avui et dic "Sí". Qualsevol cosa que em demaneu, ho faré. Allà on em portis, aniré. Doneu-me la gràcia de lliurar-me completament a vosaltres, qualsevol cosa que demaneu. M'ofereixo a tu perquè es pugui complir el propòsit gloriós de la meva vida. Jesús, crec en tu.