Pietat divina: Santa Faustina ens parla de la gràcia del moment present

1. El terrible gris quotidià. - El terrible gris diari ha començat. Han passat els moments solemnes de les festes, però queda la gràcia divina. Estic constantment unit a Déu, visc hora a hora. Vull treure profit del moment present adonant-me fidelment del que m’ofereix. Confio en Déu amb una confiança inquebrantable.

2. Des del primer moment que et vaig conèixer. - Jesús misericordiós, amb quines ganes vas afanyar-te cap a la cambra alta per consagrar a l’Ostia que s’havia de convertir en el meu pa de cada dia! Jesús, volies prendre possessió del meu cor i fondre la teva sang viva amb la meva. Jesús, deixa'm compartir cada moment de la divinitat de la teva vida, deixa que la teva sang pura i generosa bategui amb tota la seva força al meu cor. Que el meu cor no conegui cap altre amor que el teu. Des del primer moment que et vaig conèixer, t'estimo. Al cap i a la fi, qui podria romandre indiferent a l’abisme de la misericòrdia que brolla del vostre cor?

3. Transforma cada grisor. - És Déu qui m’omple la vida. Amb ell visc els moments quotidians, grisos i cansats, confiant en aquell que, estant al meu cor, està ocupat en transformar cada grisor en la meva santedat personal. Per tant, puc ser millor i ser un avantatge per a la vostra Església mitjançant la santedat individual, ja que tots formem junts un organisme vital. Per això, m’esforço perquè la terra del meu cor doni bons fruits. Fins i tot si això no va aparèixer mai a l’ull humà aquí, no obstant això, un dia es veurà que moltes ànimes s’han alimentat i s’alimentaran dels meus fruits.

4. El moment present. - Oh Jesús, vull viure el moment present com si fos l’últim de la meva vida. Desitjo que li serveixi la glòria. Vull que sigui un benefici per a mi. Vull mirar cada moment des del punt de vista de la meva certesa que no passa res sense que Déu ho hagi volgut.

5. L’instant que passa per sota dels teus ulls. - El meu màxim bé, amb tu la meva vida no és ni monòtona ni grisa, sinó tan variada com un jardí de flors perfumades, entre les quals em fa vergonya triar. Són tresors que cada dia arrenco en abundància: patiments, amor al proïsme, humiliacions. És fantàstic saber captar el moment que passa per sota dels teus ulls.

6. Jesús, t’ho agraeixo. - Jesús, t’agraeixo les petites i invisibles creus diàries, per les dificultats de la vida comuna, per l’oposició oposada als meus projectes, per la mala interpretació donada a les meves intencions, per les humiliacions que em vénen dels altres, per les formes dures amb qui em tracten, per les injustes sospites, per la mala salut i l’esgotament de la força, per la renúncia a la meva pròpia voluntat, per l’aniquilació del meu propi jo, per la manca de reconeixement en tot, per la obstaculitzant tots els plans que havia establert. Jesús, t’agraeixo els patiments interiors, la sequedat de l’esperit, les angoixes, les pors i les incerteses, la foscor de les diverses proves de l’ànima, els turments difícils d’expressar, especialment aquells en què ningú m'entén, per l'amarga agonia i per l'hora de la mort.

7. Tot és un regal. - Jesús, t’agraeixo haver begut davant meu l’amarga copa que m’ofereixes ja endolcida. Aquí he acostat els meus llavis a aquesta copa de la teva santa voluntat. Que el que la vostra saviesa ha establert abans de totes les edats. Vull buidar completament la tassa a la qual estava predestinat. Aquesta predestinació no serà objecte del meu examen: la meva confiança rau en el fracàs de totes les meves esperances. En tu, Senyor, tot és bo; tot és un regal del teu cor. No prefereixo les consolacions a l’amargor, ni l’amargor a les consolacions: t’agraeixo, Jesús, per tot. Estic content de fixar la meva mirada en tu, Déu incomprensible. És en aquesta singular existència on habita el meu esperit, i aquí em sento com a casa. Oh bellesa sense crear, qui només us ha conegut una vegada no pot estimar res més. Trobo un avenc dins meu i ningú més que Déu el pot omplir.

8. En l'esperit de Jesús. - El temps de lluita aquí sota no s'ha acabat. No trobo la perfecció enlloc. No obstant això, penetro en l’esperit de Jesús i observo les seves accions, la síntesi de les quals es troba a l’Evangeli. Fins i tot si visqués mil anys, no n'esgotaré el contingut de cap manera. Quan el desànim s’apodera de mi i la monotonia dels meus deures m’avorreix, em recordo que la casa on sóc està al servei del Senyor. Aquí res és petit, però la glòria de l’Església i el progrés d’altres ànimes depenen d’una acció de poca conseqüència, duta a terme amb una intenció que l’elevi. Per tant, no hi ha res de petit.

9. Només ens pertany el moment present. - La sofriment és el tresor més gran de la terra: l’ànima és purificada per ella. L’amic es coneix a si mateix en desgràcies; l’amor es mesura amb el patiment. Si l’ànima que sofreix sabés quant l’estima Déu, moriria d’alegria. Arribarà el dia en què sabrem què val la pena haver patit, però després ja no podrem patir. Només ens pertany el moment present.

10. Dolor i alegria. - Quan patim molt, tenim grans possibilitats de demostrar a Déu que l’estimem; quan patim poc, les possibilitats de sentir el nostre amor per ell són escasses; quan no patim gens, el nostre amor no té manera de revelar-se ni gran ni perfecte. Amb la gràcia de Déu, podem arribar al punt en què el sofriment es converteix en gaudi, perquè l’amor és capaç d’operar aquestes coses dins d’una ànima.

11. Els sacrificis diaris invisibles. - Dies ordinaris, plens de grisos, et miro com a festa! Que festiu és aquest temps que produeix mèrits eterns dins nostre! Entenc bé com se’n van beneficiar els sants. Minúsculs i invisibles sacrificis diaris, sou per a mi com les flors silvestres, que llenço pels passos de Jesús, el meu estimat. Sovint comparo aquestes nimietats amb virtuts heroiques, perquè l’heroisme és realment necessari per exercir-les de manera constant.