Dos tipus de carnestoltes, el de Déu i el del dimoni: a qui pertanyes?

1. El carnaval del diable. Vegeu quina alegria del món: gresca, teatres, danses, cinemes, entreteniment desenfrenat. No és el moment en què el diable, somrient, va per aquí buscant algú que maleeixi, temptant ànimes, acumulant pecats? El carnaval no és el triomf del diable? Quantes ànimes es perden en aquests dies! Quantes ofenses contra Déu no es multipliquen! Potser també et deixes anar perquè és carnaval. Penseu que el dimoni riu, però Jesús sent el cor foradat! ...

2. Carnestoltes de Déu: si hi ha una espurna d’amor en vosaltres, podeu veure com les ànimes impassibles es perden, Jesús s’ofèn, s’abandona, es blasfema, es menysprea i no fa res per les ànimes i per Jesús? Els Sants, en aquests dies, solien mortificar-se, augmentar les seves oracions, fugir del món i multiplicar les seves visites al Sagrament. Aquests actes consolen Jesús, el calmen, el desarmen; I què estàs fent?

3. A quina classe pertanys? Ets mundà? Endavant, flipeu com vulgueu; Però si passés de la diversió a l'infern, què en seria de tu? - Ets practicant? Continueu, de fet, progreseu, recordant Sant Felip, la beneïda Maria dels Àngels i altres sants plens de zel per compensar a Jesús. Recordeu que no es poden servir dos amos.

PRÀCTICA. - Tria una penitència per practicar durant tot el temps del carnaval.