Dossier científic sobre els visionaris de Medjugorje: l'informe final

El fenomen de les aparicions de Medjugorje a Iugoslàvia, estudiat en diferents períodes de l'any 1984 en cinc vident, resulta ser científicament inexplicable. L’observació clínica i instrumental realitzada per l’equip francès ens permet afirmar que aquests joves són normals, sans en cos i en ment.
Els estudis clínics i paraclínics detallats realitzats abans, durant i després dels èxtasis porten a la conclusió que científicament no hi ha cap modificació patològica dels paràmetres objectius estudiats: electroencefalograma, electrooculograma, electrocardiograma, potencials auditius.
Per tant:
- no es tracta d’epilèpsia, ho demostren els electroencefalogrames
- No es tracta de son ni de somnis, perquè els electroencefalogrames també ho demostren
- no es tracta d’al·lucinacions en el sentit patològic del terme.
No és una al·lucinació auditiva o visual lligada a una anomalia en els receptors sensorials perifèrics (ja que les vies auditives i visuals són normals).
No és una al·lucinació paroxística: els electroencefalogrames ho demostren.
No és una al·lucinació tipus somni com es pot observar en confusions mentals agudes o en el curs de l’evolució de les demències atròfiques.
- No es tracta d’histèria, neurosi ni èxtasi patològic, perquè els vident no tenen símptomes d’aquestes afectacions en totes les seves formes clíniques.
- no és catalepsia, perquè durant l’èxtasi els músculs del mímic no s’inhibeixen sinó que funcionen amb normalitat.
Els moviments d'atenció del globus ocular dels nois cessen simultàniament al començament de l'èxtasi i es reprenen immediatament al final. Durant el fenomen extàtic, les mirades convergeixen i hi ha un cara a cara entre els visionaris i la persona objecte de les seves visions.
Aquests joves sempre tenen un comportament no patològic i cada vespre a les 17.45 hores cauen en un "estat de pregària" i una comunicació interpersonal. No estan marginats, somiadors, cansats de la vida, angoixats: són lliures i feliços, ben integrats al seu país i al món modern.
A Medjugorje, els èxtasis no són patològics i no hi ha trampes. Cap denominació científica sembla adequada per designar aquests fenòmens.
Es podrien definir com un estat d’oració intensa, separat del món exterior, un estat de contemplació i de comunicació coherent i saludable, amb una persona diferenciada que només veu, escolta i pot tocar.