Dos miracles ocorreguts a Medjugorje, la ciència no té resposta

Des del principi, les aparicions de Medjugorje han estat acompanyades de molts fenòmens inusuals, tant al cel com a la terra, sobretot per curacions miraculoses. Jo mateix he vist la insòlita dansa del sol juntament amb un centenar de pelegrins. Aquesta manifestació era tan inusual i òbvia, que tothom sense excepció la va classificar com un miracle. Cap dels presents no va ser indiferent i em va convèncer fent preguntes als presents. L’alegria, les llàgrimes i les seves declaracions ho van confirmar. Per les seves paraules es va poder veure que entenien aquella manifestació com una confirmació de l’autenticitat de les aparicions i un incentiu per respondre als missatges de Medjugorje, acceptant-los. Aquest és el propòsit real del miracle: ajudar les persones a creure i viure per la fe perquè estiguin al servei de la fe i la salvació.

Respecte als fenòmens lleugers de Medjugorje, un professor que va treballar a Viena i un expert en la matèria va admetre que durant una setmana havia estudiat aquests fenòmens a Medjugorje. Finalment em va dir: "La ciència no té respostes per a aquestes manifestacions". Fins i tot si el judici sobre els miracles no depèn de la ciència natural i de la ciència en general, sinó de la teologia i la fe, és molt important perquè allà on la ciència no arriba, la fe pren el relleu. Molt significatiu és el fet que molts esdeveniments han estat entesos pels fidels com a veritables miracles. En van entendre el significat i, tant si eren testimonis directes com indirectes, es van sentir obligats a acceptar els missatges de Medjugorje. És difícil dir amb precisió quants d’aquests fets miraculosos van ocórrer com a conseqüència de les aparicions de Medjugorje. No obstant això, se sap que es van informar i confirmar diversos centenars. Diversos han estat examinats i elaborats a fons científicament i teològicament i no hi ha cap raó seriosa per dubtar del seu caràcter sobrenatural. N’hi ha prou d’esmentar-ne uns quants.

La senyora Diana Basile, nascuda a Platizza, Cosenza, el 5 d’octubre de 1940, va patir una esclerosi múltiple, una malaltia incurable, des del 1972 fins al 23 de maig de 1984. Tot i l’ajut professional de professors i metges de la Clínica de Milà, estava cada vegada més malalta. Per un dels seus desitjos, va venir a Medjugorje i va assistir a l'aparició de la Mare de Déu a la cambra lateral de l'Església. Va passar d’una manera tan ràpida i total que l’endemà la mateixa dona va caminar durant 12 km, descalça, des de l’hotel Ljubuski on s’allotjava, fins al turó de l’aparició per donar les gràcies a la Madonna per la seva curació. Des d’aleshores està bé. Després del seu retorn a Milà, els metges, impressionats per la seva recuperació, van crear immediatament una comissió mèdica per examinar de nou les seves condicions anteriors i actuals. Van reunir 143 documents i al final 25 professors, especialistes i no especialistes, van escriure un llibre especial sobre malalties i curacions, on declaren que la senyora Diana Basile realment patia esclerosi múltiple, que durant molts anys havia estat tractada sense èxit però ara no es va curar completament mitjançant la teràpia ni la medicina, la causa de la curació no era científica.

Un altre miracle significatiu va passar a Rita Klaus de Pittsburgh, Pennsilvània, EUA, professora i mare de tres fills, nascuda el 25 de gener de 1940, que va patir esclerosi múltiple durant 26 anys. Tampoc els metges ni els medicaments podien ajudar-la. Llegint un llibre sobre Medjugorje, "La Mare de Déu apareix a Medjugorje?" de 'Laurentin-Rupcic', va decidir acceptar els missatges de la Mare de Déu i, una vegada, mentre resava el rosari, el 23 de maig de 1984, va sentir una calor inusual en ella. Després es va sentir bé. Des de llavors, el pacient s’ha trobat completament bé i és capaç de dur a terme totes les tasques escolars. Hi ha una documentació sòlida sobre la seva malaltia i teràpies inútils, així com un certificat de metge sobre la seva extraordinària i incomprensible recuperació, que és complet i permanent.

Encara hi ha altres curacions sobtades i totals que afecten Medjugorje. S’examinen amb més o menys expertesa Alguns encara no s’han analitzat. No es pot excloure que entre ells hi hagi casos de la mateixa magnitud que els ja analitzats. Per als miracles és fonamental que vinguin de Déu i serveixin a la fe, tot i que no és important que siguin "grans". Són persones de bona voluntat i obertes a la veritat qui les reconeixeran, en lloc de científics prejudiciats i crítics versàtils, perquè sovint es tanquen en esquemes on un miracle "no ha de" o "no" pot passar.

Font: http://www.medjugorje.ws/it/apparitions/docs-medjugorje-miracles/