Educació: la paràbola de les ovelles perdudes

EL GOSPEL COM A FONT DE L’EDUCACIÓ

La paràbola de les ovelles perdudes

GOSPEL
«Qui entre vosaltres si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va després de la perduda, fins que la troba? Troba-la, la posa feliçment a l’espatlla, se’n va a casa, truca amics i veïns dient-los: Alegreu-me amb mi, perquè he trobat les meves ovelles que s’havien perdut. Així, us dic, hi haurà més alegria al cel per a un pecador convertit que per noranta-nou justos que no necessiten cap conversió.

RESUM
La paràbola de les ovelles perdudes és una història meravellosa que va explicar Jesús per il·lustrar l’amor i la compassió que Déu té pels que són seus. La paràbola es troba als evangelis de Mateu i Lluc i respon a Jesús criticat i atacat pels líders religiosos per "haver menjat amb els pecadors". Jesús deté la multitud i comença a explicar com un pastor va deixar el seu ramat de 99 ovelles per anar a buscar una ovella perduda.

Aquesta paràbola mostra un significat meravellós de Déu que busca el pecador perdut i s’alegria quan es troben. Servim a un bon pastor el cor del qual ens permet trobar, salvar i renovar.

FORMULARI EDUCATIU
Aquesta paràbola que diu Jesús ens ensenya que no sempre tractem amb persones que tenen coses bones, sinó també amb algú que inspira el mal. Segons l’ensenyament pedagògic de Jesús, no s’hauria d’abandonar ningú, sinó que s’han de buscar totes, de fet, Jesús deixa les noranta-nou ovelles a la recerca de la perduda que, al meu parer, era la més feble o la pitjor, ja que sense cap motiu havia abandonat el ramat d’ovelles. Per ser un bon educador, no heu de buscar qui és bo en el comportament, sinó obtenir beneficis dels que es comporten malament i com va anar Jesús a la recerca de l'elecció de la pedagogia com a font de vocació i no de professió.

FORMULARI PSICOLICALGIC
Des d’un punt de vista psicològic podem dir que Jesús, el bon pastor, va a la recerca de les ovelles perdudes que, com dèiem, és feble o dolent. Saber, tal i com ens ensenya Jesús, que quan ens perdem som buscats i estimats per Déu, més enllà del nostre comportament, tant si és bo com dolent. Així, aquesta manera de fer Jesús ens convida a fer-ho també amb altres homes per posar en pràctica el punt central de la vida que és l’amor mutu.

Escrit per Paolo Tescione