El poder de la sang més preuada de Jesús

El valor i el poder de la seva sang vessats per la nostra salvació. Quan Jesús va creuar la llança del soldat a la creu, va sortir un petit líquid del seu cor, que no només era sang, sinó sang barrejada amb aigua.

D’això entenem que Jesús es va donar tot ell mateix per salvar-nos: no va estalviar res. També va morir voluntàriament. No va haver de fer-ho, però ho va fer només per amor als homes. El seu amor va ser realment el més gran. Per això va dir a l'Evangeli: "Ningú té un amor més gran que això: donar la seva vida pels seus amics" (Jn 15,13). Si Jesús va sacrificar la seva vida per tots els homes, això vol dir que per a ell tots són amics: ningú no ho exclou. Jesús considera un amic fins i tot el més gran pecador d’aquesta terra. Tant és així que va comparar el pecador amb una ovella del seu ramat, que es va apartar d’ell, que es va perdre al desert del pecat. Però tan bon punt s’adona que s’ha marxat, el va a buscar a tot arreu, fins que el va trobar.

Jesús estima a tothom per igual, tant el bo com el dolent, i no exclou ningú del seu gran amor. No hi ha cap pecat que ens privi del seu amor. Sempre ens estima. Encara que entre els homes d’aquest món hi hagi amics i enemics, per Déu no: tots som amics seus.

Benvolguts amics, vosaltres que escolteu aquestes pobres paraules meves, us exhorto a prendre una ferma resolució, si esteu lluny de Déu, per acostar-vos-hi amb confiança, sense por, com ens diu Sant Pau en la seva carta als hebreus: tron de gràcia, per rebre misericòrdia, trobar gràcia i ser ajudat en el moment oportú "(Heb 4,16:11,28). Per tant, no ens hem d’allunyar de Déu: és bo per a tothom, lent per a la ràbia i gran enamorament, com diu la Sagrada Escriptura. No vol el nostre mal, sinó només el nostre bé, aquell bé que ens fa feliços en aquesta terra, i sobretot després de la nostra mort al cel. No tanquem el cor, sinó que escoltem la seva invitació sincera i sincera quan ens diu: "Vine a mi, tots els que estigueu cansats i carregats, i jo us refrescaré" (Mt XNUMX). Què esperem per apropar-nos a Ell, ja que és tan bo i estimable? Si va donar la vida per nosaltres, potser podem pensar que vol el nostre mal? Absolutament no! Qui s’acosta a Déu amb confiança i senzillesa de cor adquireix una gran alegria, pau i serenitat.

Per desgràcia, per a moltes persones la vessada de la sang de Jesús no va servir de res, perquè preferien el pecat i la condemna eterna, en lloc de la salvació. Tot i això, Jesús vol salvar tots els homes, fins i tot si molts són sords a la seva crida, i sense adonar-se’n cauen a l’infern etern.

De vegades ens preguntem: "Quants hi ha salvats?" Del que va dir Jesús es pot deduir que són molt pocs. De fet, està escrit a l’Evangeli: “Entreu per la porta estreta, perquè la porta és ampla i el camí que condueix a la perdició és ampli i molts són els que hi entren. Que estreta és la porta i que estreta és la via que condueix a la vida i quants pocs són els que la troben "(Mt 7,13:XNUMX). Un dia, Jesús va dir a un sant: "Sabeu, filla meva, que de cada deu persones que viuen al món, set pertanyen al dimoni i només tres a Déu. I aquestes tres tampoc no són totalment i completament de Déu". I si volem saber quants se’n salven, podríem dir que de mil potser se’n salven cent.

Benvolguts amics, permeteu-me repetir-ho: si estem lluny de Déu, no tenim por d’acostar-nos a ell i no ajornem la nostra decisió, perquè demà potser és massa tard. Fem que la Sang vessada de Crist sigui útil per a la nostra salvació i ens rentem les ànimes amb la Santa Confessió. Jesús ens demana la conversió, la millora de la nostra vida amb l’observança dels seus manaments. La seva gràcia i la seva ajuda, rebudes del sacerdot, ens faran viure feliços i pacífics en aquesta terra, i un dia ens faran gaudir de la felicitat eterna al cel.