L’evangeli d’avui 19 de març del 2020 amb comentaris

De l’evangeli de Jesucrist segons Mateu 1,16.18-21.24a.
Jacob va engendrar a Josep, el marit de Maria, de qui Jesús va cridar Crist.
Així va néixer el naixement de Jesucrist: la seva mare Maria, promesa d’esposar-se a Josep, abans d’anar a viure junts, es va trobar embarassada per l’obra de l’Esperit Sant.
El seu marit Josep, que era just i no volia rebutjar-la, va decidir acomiadar-la en secret.
Però mentre pensava en aquestes coses, un àngel del Senyor se li va aparèixer en un somni i li va dir: «Josep, fill de David, no tingueu por de prendre Maria, la vostra núvia, perquè el que es genera en ella prové de l’Esperit. Sant.
Ella donarà a llum un fill i l’anomenarà Jesús: de fet ell salvarà el seu poble dels seus pecats ».
Quan Josep es va despertar del son, va fer el que l’àngel del Senyor li va manar.

San Bernardino de Siena (1380-1444)
Sacerdot franciscà

Discurs 2 sobre Sant Josep; Treball 7, 16. 27-30 (traduït del breviari)
Sant Josep, fidel guardià dels misteris de la salvació
Quan la condescendència divina tria algú per una gràcia singular o per un estat sublim, atorga a la persona escollida així tots els carismes necessaris per al seu càrrec. Per descomptat, també aporten honor a l’escollit. Això és el que va passar sobretot en el gran sant Josep, putatiu pare del Senyor Jesucrist i veritable marit de la reina del món i amant dels àngels. Va ser escollit pel Pare Etern com a fidel guardià i protector dels seus principals tresors, el seu Fill i la seva núvia, i va complir aquesta tasca amb la màxima diligència. Per tant, el Senyor li diu: Bon i fidel servidor, entra al goig del teu Senyor (Mt 25).

Si col·loqueu sant Josep davant tota l’Església de Crist, ell és l’home escollit i singular, a través del qual i sota el qual es va introduir Crist al món d’una manera natural i honorable. Per tant, si tota la santa Església està en deute amb la Mare de Déu, perquè va ser considerada digna de rebre Crist per mitjà d’ella, també després d’ella li deu un especial agraïment i reverència a Josep.

De fet, marca la conclusió de l’Antic Testament i en ell els grans patriarques i profetes aconsegueixen el fruit promès. De fet, ell sol podia gaudir de la presència física de qui els havia promès la divina condescendència. Certament, Crist no li va negar al cel aquesta familiaritat, aquella reverència i aquella dignitat molt alta que li va mostrar mentre vivia entre els homes, com a fill del seu pare, sinó que la va portar al màxim de la perfecció. Per tant, no sense motiu, el Senyor afegeix: "Entreu en l'alegria del vostre Senyor".

Recordeu-nos, oh beneït Josep, i intercediu amb el vostre Fill putatiu amb la vostra pregària poderosa; però fem-nos també la Verge més benaventurada la vostra núvia, que és la Mare d’aquella que viu i regna al llarg dels segles amb el Pare i l’Esperit Sant.