L’evangeli d’avui 29 de març del 2020 amb comentaris

De l’evangeli de Jesucrist segons Joan 11,1-45.

Aleshores, un cert Lázaro de Betània, el poble de Maria i Marta, la seva germana, estava malalt.
Maria era la que havia ruixat el Senyor amb oli perfumat i es va assecar els peus amb els cabells; el seu germà Lázaro estava malalt.
Les germanes el van enviar a dir-li: "Senyor, heus aquí, el vostre amic està malalt".
En sentir això, Jesús va dir: "Aquesta malaltia no és per a la mort, sinó per a la glòria de Déu, perquè el Fill de Déu sigui glorificat a través d'ella".
Jesús estimava molt bé Marta, la seva germana i Lázaro.
Així, quan va saber que estava malalt, es va quedar dos dies al lloc on es trobava.
Llavors va dir als deixebles: "Anem de nou a Judea!"
Els deixebles li van dir: "Rabí, fa un temps que els jueus van intentar pedrejar-vos-hi?
Jesús va respondre: «No hi ha dotze hores del dia? Si un camina de dia, no ensopega, perquè veu la llum d’aquest món;
però si en canvi, un camina de nit, ensopega, perquè li falta la llum ».
Així va parlar i després els va afegir: «El nostre amic Llàtzer s'ha adormit; però el despertaré ».
Llavors els deixebles li van dir: "Senyor, si s'ha adormit, es posarà san".
Jesús va parlar de la seva mort, en canvi van pensar que es referia al descans per dormir.
Llavors Jesús els va dir obertament: «Lázaro ha mort
i estic contenta per tu que no hi he estat, perquè creguis. Anem, anem a ell! "
Tomàs, anomenat Dídimo, digué als companys deixebles: «Anem i morirem també amb ell!».
Jesús va venir a trobar a Llàtzer que havia estat quatre dies a la tomba.
Betània es trobava a menys de dues milles de Jerusalem
i molts jueus havien vingut a Marta i a Maria per consolar-los pel seu germà.
Marta, mentre sabia que Jesús venia, va anar a trobar-se amb ell; Maria estava asseguda a la casa.
Marta va dir a Jesús: "Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort!
Però fins i tot ara sé que qualsevol cosa que demanis a Déu, ell ho concedirà ».
Jesús li va dir: "El teu germà ressuscitarà."
Martha va respondre: "Sé que tornarà a ressuscitar l'últim dia".
Jesús li va dir: «Jo sóc la resurrecció i la vida; qui cregui en mi, encara que mor, viurà;
qui visqui i cregui en mi, no morirà per sempre. Us ho creieu? »
Ell va respondre: "Sí, Senyor, crec que tu ets el Crist, el Fill de Déu que ha de venir al món".
Després d’aquestes paraules, se’n va anar per trucar en secret a la seva germana Maria, dient-li: “El Mestre ja és aquí i et crida”.
Això, en sentir-ho, es va aixecar ràpidament i es va dirigir a ell.
Jesús no havia entrat al poble, però era encara on havia anat a buscar-la.
Llavors els jueus que estaven a casa amb ella per consolar-la, quan van veure que Maria s’aixecava ràpidament i sortia, la van seguir pensant: "Vés al sepulcre a plorar allà".
Per tant, Maria, quan va arribar a on era Jesús, veient-lo es va llançar als seus peus dient: "Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort!"
Llavors, quan Jesús la va veure plorar i els jueus que havien vingut amb ella també van plorar, es va emocionar, es va molestar i va dir:
"On l'heu situat?" Li van dir: "Senyor, vine a veure!"
Jesús va esclatar en llàgrimes.
Llavors els jueus van dir: "Mireu com l'estimava!"
Però alguns van dir: "Aquest home que va obrir els ulls del cec no ha pogut evitar que el cec mori?"
Mentrestant, Jesús, encara profundament commutat, es dirigí al sepulcre; era una cova i es va col·locar una pedra contra ella.
Jesús va dir: "Treu la pedra!". Marta, la germana del mort, va respondre: "Senyor, ja fa mal olor, ja que té quatre dies".
Jesús li va dir: "No us he dit que si creieu veureu la glòria de Déu?"
Així que van treure la pedra. Llavors Jesús va alçar la vista i va dir: «Pare, us agraeixo que m’heu escoltat.
Sabia que sempre m'escoltaves, però ho vaig dir per a la gent que m'envoltava perquè creguessin que m'has enviat ».
I, dit això, va cridar en veu alta: "Llatí, sortiu!"
El mort va sortir, amb els peus i les mans embolicades en vendatges, amb la cara tapada en un sudari. Jesús els digué: "Deslligueu-lo i deixeu-lo anar."
Molts dels jueus que havien vingut a Maria, a la vista del que havia aconseguit, creien en ell.

Sant Gregori Nazianzeno (330-390)
bisbe, metge de l’Església

Discursos sobre el bateig sant
«Llàtzer, surt! »
"Llàtzer, surt!" Estirat a la tomba, heu escoltat aquesta trucada. Hi ha potser una veu més forta que la de la Paraula? Després vau sortir, vosaltres que havíeu mort, i no només quatre dies, sinó molt de temps. Esteu ressuscitat amb Crist (...); t’han caigut les vendes. No tornis a caure en la mort ara; no arribeu als que viuen a les tombes; no et deixis asfixiar pels embenats dels teus pecats. Per què creieu que podríeu tornar a ressuscitar? Podríeu sortir de la mort abans de la resurrecció de tots, al final dels temps? (...)

Deixeu, doncs, que us cridi a les orelles la crida del Senyor. No els tanqueu avui a l’ensenyament i al consell del Senyor. Com que estàveu cecs i sense llum a la vostra tomba, obriu els ulls per no enfonsar-vos en el son de la mort. A la llum del Senyor, contempla la llum; fixeu-vos amb l’esperit de Déu en el Fill. Si accepteu tota la Paraula, se centrarà en la vostra ànima tot el poder de Crist que guareix i ressuscita. (...) No tingueu por de treballar dur per mantenir la puresa del vostre bateig i posar en el vostre cor els camins que pugen cap al Senyor. Vetlla amb cura l’acte d’absolució que has rebut per pura gràcia. (...)

Som lleugers, ja que els deixebles van aprendre d’ell qui és la gran Llum: “Ets la llum del món” (Mt 5,14:XNUMX). Som llums al món, mantenint la paraula de vida alta, sent el poder de la vida dels altres. Anem a la recerca de Déu, a la recerca del que és la primera i pura llum.