Festa de la Pietat Divina. Què fer avui i quines oracions per dir

 

És la més important de totes les formes de devoció a la Divina Misericòrdia. Jesús va parlar per primera vegada del desig d’instituir aquesta festa a Sor Faustina a Płock el 1931, quan li va transmetre la seva voluntat sobre el quadre: “Vull que hi hagi una festa de la Misericòrdia. Vull que la imatge, que pintareu amb el pinzell, sigui beneïda solemnement el primer diumenge després de Pasqua; aquest diumenge ha de ser la festa de la Misericòrdia ”(Q. I, p. 27). Els anys següents, segons els estudis del P. I. Rozycki, Jesús va tornar a fer aquesta petició fins i tot en 14 aparicions, definint amb precisió el dia de la festa al calendari litúrgic de l’Església, la causa i el propòsit de la seva institució, la manera de preparar-la. i celebrar-ho així com les gràcies que s’hi relacionen.

L’elecció del primer diumenge després de Pasqua té el seu propi significat teològic: indica l’estreta relació entre el misteri pasqual de la Redempció i la festa de la Misericòrdia, cosa que també va assenyalar Sor Faustina: “Ara veig que l’obra de la Redempció està relacionada amb l’obra de Misericòrdia sol·licitada pel Senyor ”(Q. I, p. 46). Aquest vincle és subratllat per la novena que precedeix la festa i que comença el divendres sant.

Jesús va explicar el motiu pel qual va demanar la institució de la festa: “Les ànimes perden, malgrat la meva dolorosa passió (...). Si no adoren la meva misericòrdia, periran per sempre ”(Q. II, p. 345).

La preparació de la festa ha de ser una novena, que consisteix en la recitació, a partir del Divendres Sant, de la capelleta de la Divina Misericòrdia. Aquesta novena va ser desitjada per Jesús i va dir al respecte que "donarà gràcies de tota mena" (Q. II, p. 294).

Quant a la manera de celebrar la festa, Jesús va fer dos desitjos:

- Que la imatge de Misericòrdia sigui solemnament beneïda i publicament, que es veneri litúrgicament aquell dia;

- que els sacerdots parlin a les ànimes sobre aquesta gran i insondable misericòrdia divina (Q. II, p. 227) i d’aquesta manera despertin la confiança en els fidels.

"Sí, va dir Jesús, el primer diumenge després de Pasqua és la festa de la Misericòrdia, però també hi ha d'actuar i exigeixo el culte a la meva misericòrdia amb la solemne celebració d'aquesta festa i amb l'adoració de la imatge que s'ha pintat. "(Q. II, p. 278).

La grandesa d’aquest partit queda demostrada per les promeses:

- "Aquell dia, qui s'acosti a la font de la vida aconseguirà la remissió total dels pecats i els dolors" (Q. I, p. 132) - va dir Jesús. digne: "la remissió total dels pecats i els càstigs". Aquesta gràcia –explica el P. I. Rozycki– “és una cosa decididament més gran que la indulgència plenària. De fet, aquesta última consisteix només en la remissió de les penes temporals, merescudes pels pecats comesos (...). És essencialment major fins i tot que les gràcies dels sis sagraments, excepte el sagrament del baptisme, ja que la remissió dels pecats i els càstigs només és una gràcia sacramental del sant baptisme. En canvi, en les promeses reportades, Crist va relacionar la remissió dels pecats i els càstigs amb la comunió rebuda en la festa de la Misericòrdia, és a dir, des d’aquest punt de vista, la va elevar al rang de “segon bateig”. És evident que la Comunió rebuda en la festa de la Misericòrdia no només ha de ser digna, sinó que també ha de complir els requisits fonamentals de devoció a la Divina Misericòrdia ”(R., p. 25). La comunió s’ha de rebre el dia de la festa de la Misericòrdia, però la confessió –com diu el P. I. Rozycki– es pot fer abans (fins i tot uns dies). L’important és no tenir cap pecat.

Jesús no va limitar la seva generositat només a aquesta gràcia, encara que fos excepcional. De fet, va dir que “vessarà tot un mar de gràcies sobre les ànimes que s’acosten a la font de la meva misericòrdia”, ja que “aquell dia estan oberts tots els canals pels quals flueixen les gràcies divines. Cap ànima no té por d’acostar-se a mi, encara que els seus pecats fossin com l’escarlata ”(Q. II, p. 267). El P. I. Rozycki escriu que una incomparable grandesa de les gràcies lligades a aquesta festa es manifesta de tres maneres:

- totes les persones, fins i tot aquelles que abans no alimentaven la devoció a la Divina Misericòrdia i fins i tot els pecadors que només es van convertir aquell dia, poden participar en les gràcies que Jesús ha preparat per a la festa;

- Jesús vol aquell dia donar als homes no només estalvis de gràcies, sinó també beneficis terrenals, tant per a individus com per a comunitats senceres;

- Totes les gràcies i els beneficis són accessibles a tothom aquell dia, sempre que se sol·liciti amb molta confiança (R., p. 25-26).

Aquesta gran riquesa de gràcies i beneficis no fou lligada per Crist a cap altra forma de devoció a la Divina Misericòrdia.

El P. M. Sopocko va fer nombrosos esforços per garantir que aquesta festa s’instituís a l’Església. No obstant això, no va experimentar la seva introducció. Deu anys després de la seva mort, targeta. Franciszek Macharski amb la Carta pastoral per a la Quaresma (1985) va introduir la festa a la diòcesi de Cracòvia i seguint el seu exemple, en els anys següents, ho van fer els bisbes d'altres diòcesis de Polònia.

El culte a la Divina Misericòrdia el primer diumenge després de Pasqua al santuari de Cracòvia - Lagiewniki ja era present el 1944. La participació a les funcions va ser tan nombrosa que la Congregació va obtenir una indulgència plenària, concedida el 1951 durant set anys amb targeta. Adam Sapieha. Per les pàgines del Diari sabem que Sor Faustina va ser la primera a celebrar aquesta festa individualment, amb el permís del confessor.

Chaplet
Padre Nostro
Avemaria
Credo

Sobre els grans del Nostre Pare
es diu la pregària següent:

Pare Etern, t’ofereixo el Cos, la Sang, l’Ànima i la Divinitat
del vostre Fill més estimat i del nostre Senyor Jesucrist
en expiació pels nostres pecats i els del món sencer.

Sobre els grans d’Ave Maria
es diu la pregària següent:

Per la teva dolorosa passió
tingueu pietat de nosaltres i del món sencer.

Al final de la corona
si us plau, tres vegades:

Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal
tingueu pietat de nosaltres i del món sencer.

A Jesús misericordiós

Et beneïm, Sant Pare:

en el vostre immens amor per la humanitat, vau enviar al món com a Salvador

el teu Fill, fet home al ventre de la Verge més pura. En Crist, mans i humil de cor, ens has donat la imatge de la teva infinita misericòrdia. Contemplant la seva cara veiem la teva bondat, rebent les paraules de la vida de la seva boca, ens omplim de la teva saviesa; descobrint les profunditats insondables del seu cor, aprenem bondat i mansuetud; alegrant-nos per la seva resurrecció, esperem l’alegria de la Pasqua eterna. Concediu, pare, que els vostres fidels, que honren aquesta sagrada efígie, tinguin els mateixos sentiments que en Crist Jesús i es converteixin en operadors de l’harmonia i la pau. Que el vostre Fill o Pare sigui per a tots nosaltres la veritat que ens il·lumina, la vida que ens nodreix i ens renova, la llum que il·lumina el camí, el camí que ens fa ascendir a vosaltres per cantar la vostra misericòrdia per sempre. Ell és Déu, viu i regna per sempre. Amén. Joan Pau II

Consagració a Jesús

Déu etern, la bondat pròpia, la misericòrdia de la qual no pot ser entesa per cap ment humà o àngel, m’ajuda a dur a terme la teva santa voluntat, ja que tu mateix m’ho fas conèixer. No vull res més que complir la voluntat de Déu: Heu, Senyor, que tingueu la meva ànima i el meu cos, la ment i la meva voluntat, el cor i tot el meu amor. Organitza’m segons els teus eterns dissenys. O Jesús, llum eterna, il·lumina el meu intel·lectual i inflama el meu cor. Quedeu-me com heu promès, perquè sense vosaltres no sóc res. Ja sabeu, Jesús meu, el debilitat que sóc, certament no cal que us ho digui, perquè vosaltres mateixos sabeu molt bé el malament que sóc. Tota la meva força rau en tu. Amén. S. Faustina

Salutació a la misericòrdia divina

Us saludo, el més meritori Cor de Jesús, font viva de tota gràcia, l'únic refugi i guarderies per a nosaltres. En tu tinc la llum de la meva esperança. Us saludo, el cor més compassiu del meu Déu, font d’amor il·limitada i viva, des de la qual flueix la vida per als pecadors, i sou la font de tota dolçor. Us saludo o obre ferida al Sagrat Cor, del qual van sortir els raigs de Misericòrdia dels quals se’ns dóna la vida, només amb el contenidor de la confiança. Us saludo o insalvable bondat de Déu, sempre inconmensurable i incalculable, ple d’amor i pietat, però sempre sant, i com una bona mare inclinada cap a nosaltres. Us saludo, tron ​​de Misericòrdia, Xai de Déu, que m’he ofert la vostra vida, davant la qual la meva ànima s’humilia cada dia, vivint en una fe profunda. S. Faustina

Acte de confiança en la misericòrdia divina

Jesús més misericordiós, la vostra bondat és infinita i la riquesa de les vostres gràcies és inesgotable. Confio totalment en la teva pietat que superi tota la teva feina. A tu, li dono tot el meu jo sense reserves per a poder viure i esforçar-me per la perfecció cristiana. Vull adorar i exaltar la vostra misericòrdia fent obres de misericòrdia tant cap al cos com cap a l’esperit, sobretot intentant obtenir la conversió dels pecadors i aportant consol als que ho necessiten, per tant als malalts i afectats. Guardeu-me o Jesús, perquè només pertany a vosaltres i a la vostra glòria. La por que m’assalta quan prenc consciència de la meva debilitat és superada per la meva immensa confiança en la vostra misericòrdia. Que tots els homes coneguin a temps la profunditat infinita de la vostra misericòrdia, confiïn en ella i la lloin per sempre. Amén. S. Faustina

Acte curt de consagració

Salvador Misericordiós, em consagro totalment i per sempre a Tu. Transforma’m en un instrument dòcil de la teva Misericòrdia. S. Faustina

Obtenir les gràcies gràcies a la intercessió de Santa Faustina

Oh Jesús, que va fer de Santa Faustina un gran devot de la teva immensa misericòrdia, concedeix-me, mitjançant la seva intercessió, i segons la teva santíssima voluntat, la gràcia de ... per la qual et prego. Sent pecador no sóc digne de la teva Misericòrdia. Per tant, us demano, per l’esperit de dedicació i sacrifici de santa Faustina i per la seva intercessió, que respongueu a les oracions que us presento amb confiança. Pare nostre, Ave Maria, Glòria al Pare

Oració curativa

Jesús, la teva sang pura i sana circula pel meu organisme malalt, i el teu cos pur i sa transforma el meu cos malalt i fa una vida sana i forta en mi. S. Faustina