Confieu en Déu: alguns consells de Santa Faustina

1. Els seus interessos són meus. - Jesús em va dir: «En cada ànima realitzo l'obra de la meva misericòrdia. Qui hi confiï no perirà, perquè tots els seus interessos són meus ».
De sobte, Jesús va començar a queixar-me per la desconfiança que va trobar en les ànimes més estimades: «El que em fa mal és la seva desconfiança en mi, després que s’hagin equivocat. Si ja no haguessin experimentat la bondat il·limitada del meu cor, això m’hauria dolit menys ".

2. Falta de confiança. - Estava a punt de deixar Wilno. Una de les monges, ara anciana, em va dir que feia temps que patia perquè estava convençuda que confessava malament i dubtava que Jesús l’hagués perdonat. En va, els seus confessors li van aconsellar confiar i mantenir-se en pau. Parlant-me, la monja va insistir així: «Sé que Jesús tracta directament amb tu, germana; pregunteu-li, per tant, si accepta les meves confessions i si puc dir que m'han perdonat ». Li vaig prometre. Aquell mateix vespre vaig sentir aquestes paraules: «Digues-li que la seva falta de confiança em fa més mal que els seus pecats».

3. Pols a l’ànima. - Avui la mirada del Senyor m’ha penetrat com un flaix. Vaig conèixer la pols encara més petita que em tapava l’ànima i, veient fins al fons del no-res que sóc, vaig caure de genolls i vaig demanar perdó a Déu amb una immensa confiança en la seva infinita misericòrdia. El coneixement de la pols, que em cobreix l’ànima, no em desanima ni m’allunya del Senyor; em desperta un amor més gran i una confiança il·limitada. Els rajos divins il·luminen les profunditats secretes del meu cor, de manera que arribo a la màxima puresa d’intencions i confio en la misericòrdia de la qual sou una imatge.

4. Desitjo la confiança de les meves criatures. - «Vull que totes les ànimes coneguin la meva bondat. Desitjo la confiança de les meves criatures. Animeu les ànimes a obrir tota la seva confiança a la meva pietat. L’ànima feble i pecadora no té por d’acostar-se a mi, perquè si tingués més pecats que quants grans de sorra hi ha a la terra, tots desapareixeran a l’abisme infinit del meu perdó ».

5. En el vòrtex de la misericòrdia. - Un cop Jesús em va dir: "En el moment de la mort, estaré a prop de tu en la mesura que tu fossis jo a mi en la teva vida". La confiança que va despertar en mi en aquestes paraules va créixer tant que, fins i tot si hagués tingut a la meva consciència els pecats de tot el món i, a més, els pecats de totes les ànimes maleïdes, no podria haver dubtat de la bondat de Déu, però, sense cap problema, m'hauria llençat al vòrtex de la misericòrdia eterna i, amb un cor trencat, m'hauria abandonat totalment a la voluntat de Déu, que és la misericòrdia en si mateixa.

6. Res de nou sota el sol. - No passa res nou sota el sol, Senyor, sense la teva voluntat. Sigui beneït per tot el que m’envies. No puc penetrar en els vostres secrets sobre mi mateix, però, confiant només en la vostra bondat, acosto els meus llavis a la copa que m’ofereixen. Jesús, confio en tu!

7. Qui pot mesurar la meva pura bondat? - Jesús parla: «La meva misericòrdia és més gran que la teva misèria i la del món sencer. Qui pot mesurar la meva pura bondat? Per a tu, volia que el meu cor fos obert per la llança, per a tu vaig obrir aquesta font de misericòrdia. Vine, treu un ressort tal amb el vas de la teva confiança. Si us plau, dóna’m la teva misèria: t’ompliré dels tresors de gràcia ».

8. Un camí ple d’espines. - Jesús meu, res no pot allunyar res de l’alçada dels meus ideals, que és el que dir a l’amor que et porto. No tinc por de continuar, encara que el meu camí estigui ple d’espines, ni tan sols si em caigui una calamarsa de persecució, ni tan sols si em quedi sense amics i tot es conspiri en contra meva, ni tan sols si m’hagi d’afrontar tot sol. Mantenint la pau internament, Déu, confiaré exclusivament en la vostra misericòrdia. Sé que una confiança com aquesta mai no decebrà.

9. Als ulls del temps. - Miro als ulls del temps que es troba davant meu amb inquietud i por. Davant del nou dia que avança, em sorprèn tenir por de la vida. Jesús m’allibera de la por, revelant-me la grandesa de la glòria que li podré donar si cuido aquesta obra de la seva misericòrdia. Si Jesús em dóna l’audàcia necessària, ho acabaré tot en nom seu. La meva tasca és tornar a despertar la confiança en el Senyor en les ànimes de tots.

10. La mirada profunda de Jesús - Jesús em mira. La mirada profunda de Jesús em dóna coratge i confiança. Sé que compliré el que demano, malgrat les insuperables dificultats que em sorgeixen. Estic adquirint la meravellosa convicció que Déu és amb mi i que amb ell ho puc fer tot. Totes les forces del món i del dimoni s’enfonsaran davant l’omnipotència del seu nom. Déu, el meu únic guia, em poso fidelment a les teves mans, i tu em dirigiràs segons els teus dissenys.

11. De què tens por? - Jesús em va dir: «De què tens por? Tanmateix, tot i així, fill meu, ja és una alegria immensa per a mi quan vinguis a confiar-me les teves pors. Parla’m sempre com ho fas, parla’m de tot el que hi ha en el teu llenguatge humà quotidià. T’entenc, perquè sóc Déu i home. Hi ha moments a la vida en què l’ànima no pot trobar la pau, excepte submergint-se en la pregària. Vull que les ànimes, en aquests moments, sàpiguen resar amb perseverança. Això és decisiu per a ells ”.