En aquests dies a Giampilieri, l'estàtua de la Madonna està vessant llàgrimes i oli (vídeo)

El 21 d’octubre de 1989 a la via Nazionale n.112 a Giampilieri Marina a pocs quilòmetres de Messina, a la casa de la família Micali, una família senzilla i afable, va tenir lloc un episodi que posteriorment canviaria radicalment la vida de la mateixa família i de milers de persones.
Una imatge sagrada del Sant rostre de Jesús comença a plorar i dura uns quants mesos, cridant l’atenció d’innombrables devots i curiosos, inclosa la premsa, que mostra immediatament interès i participa amb respecte en el fenomen inicial del llagrimeig. La situació pren un aspecte encara més sensacional el 27 de març de 1990, quan, prop de Setmana Santa, les llàgrimes dels ulls del Sant rostre es converteixen en sang, i surten de les espines del Cap Sagrat, del nas i de la boca. No només això, sinó que comencen a aparèixer creus de sang de diverses formes i mides a tota l’habitació. Encara avui una paret d’aquesta habitació està plena de creus de diverses formes i mides. La sang també es va analitzar immediatament i aquí també va arribar la confirmació que es tracta de sang humana.

En aquest sentit, per estudiar i aprofundir el significat i el valor dels fets que es produeixen al voltant de la imatge sagrada del Crist sagnant, el pare Raimondo Giuseppe (frare caputxí del convent de Pompeia a Messina) amb l'ajut del notari Vincenzo Gregorio establert el 08 -03-1994 l'Associació anomenada "L'Emanuele Centre of Spirituality" (neix el primer Estatut).

Amb aquesta finalitat, l’arquebisbe de Messina Mons. Ignazio Cannavò, amb autorització del 14-04-1995, prot. N. 25 ° / 95 mons. Autoritzat Giovanni Celi (a qui se li havia encarregat, des del principi, la tasca de seguir els fets de Giampilieri, tant en persones com en esdeveniments), nomenant-lo com a supervisor de la Comissió Científica designada pel mateix arquebisbe amb la presidència del difunt prof. Giovanni Pinnizzotto representarà temporalment la primera Junta Directiva de l'Associació.

Missatge de Jesús el 14 de juliol de 2016
Els meus fills,
l'amor és la llavor de la planta que, en néixer en tu, creix fins al cel i a l'ombra de la qual neixen totes les altres virtuts.
Fills meus, el compararé amb un petit gra de mostassa. Que petit! Una de les llavors més petites que sembra l’home. Tanmateix, mireu quanta fruita dóna.
Fills meus, tal és l’amor. Si tanqueu al vostre ventre una llavor d’amor pel vostre Jesús i pel vostre pròxim i, sota la guia de l’amor, realitzareu les vostres accions, no us perdreu cap precepte del Decàleg. No em mentireu amb una falsa religió de la pràctica i no de l’esperit. No mentireu el vostre proïsme amb la conducta de fills ingrats, de cònjuges adúlteres o fins i tot massa exigents, de lladres de negocis, de mentiders a la vida, de violents envers els que us són enemics.

Fills meus, mireu en aquest aire càlid quants ocells es refugien entre les branques del jardí. Aviat aquell solc de mostassa, encara petit per ara, serà un autèntic pardal. Tots els ocells es protegiran i, a l’ombra d’aquestes plantes tan gruixudes i còmodes, els ocellets aprendran a assegurar l’ala just entre aquella branca que fa que l’escala i la xarxa pugin i no caiguin.
Fills meus, també ho és l’amor, la base del regne de Déu. Estimeu-vos i us estimaran per obtenir la pau i la glòria del cel.
Fills meus, totes les vostres accions fent mentides a l'amor i la veritat us convertiran en palla per al vostre llit infernal. No us dic altres coses, només us dic que teniu present el gran precepte de l’amor i sigueu fidels a Déu, veritat i veritat en cada paraula, acte i sentiment, perquè la veritat és filla de Déu.
Fills meus, no murmureu. No jutgeu. Llavors Déu estarà amb vosaltres per sempre.
Ara us beneeixo en nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.