Ensenyaments budistes del jo i del no-jo
De tots els ensenyaments de Buda, aquells sobre la naturalesa del jo són els més difícils d’entendre, però són fonamentals per a les creences espirituals. De fet, "percebre plenament la naturalesa del jo" és una manera de definir la il·lustració.
Els cinc Skandhas
Buda va ensenyar que un individu és una combinació de cinc agregats d’existència, també anomenats els cinc Skandhas o els cinc monticles:
mòdul
Sensació
percepció
Formacions mentals
Consciència
Diverses escoles del budisme interpreten els skandhas de maneres lleugerament diferents. En general, la primera skandha és la nostra forma física. El segon són els nostres sentiments, tant emocionals com físics, i els nostres sentits: veure, escoltar, tastar, tocar, olorar.
El tercer skandha, la percepció, engloba la major part del que anomenem pensament: conceptualització, cognició, raonament. Això també inclou el reconeixement que es produeix quan un òrgan entra en contacte amb un objecte. La percepció es pot considerar com "allò que identifica". L’objecte percebut pot ser un objecte físic o mental, com ara una idea.
El quart skandha, les formacions mentals, inclou hàbits, prejudicis i predisposicions. La nostra voluntat o voluntat també forma part de la quarta skandha, així com l’atenció, la fe, la consciència, l’orgull, el desig, la venjança i molts altres estats mentals virtuosos i no virtuosos. Les causes i els efectes del karma són especialment importants per al quart skandha.
La cinquena skandha, la consciència, és consciència o sensibilitat cap a un objecte, però sense conceptualització. Un cop hi ha consciència, el tercer skandha pot reconèixer l’objecte i assignar-li un valor-concepte, i el quart skandha pot reaccionar amb desig o repulsió o alguna altra formació mental. El cinquè skandha s’explica en algunes escoles com una base que uneix l’experiència de la vida.
El Jo és el No-Jo
El més important que cal entendre sobre els skandhas és que estan buits. No són qualitats que posseeix un individu perquè no hi ha cap jo que les posseeixi. Aquesta doctrina del no-jo es diu anatman o anatta.
En essència, Buda va ensenyar que "tu" no és una entitat integral i autònoma. El jo individual, o el que podríem anomenar ego, es considera més correctament com un subproducte dels skandhas.
A la superfície, sembla que és un ensenyament nihilista. Però Buda va ensenyar que si podem veure a través de la il·lusió del petit jo individual, experimentem allò que no està subjecte al naixement i la mort.
Dues vistes
Més enllà d’aquest punt, el budisme Theravada i el budisme Mahayana difereixen en la forma d’entendre l’anatman. De fet, més que qualsevol altra cosa, és la diferent comprensió del jo que defineix i separa les dues escoles.
Bàsicament, Theravada creu que l'anatman significa que l'ego o la personalitat d'un individu són una barrera i una il·lusió. Un cop alliberat d’aquesta il·lusió, l’individu pot gaudir de la felicitat del Nirvana.
Mahayana, en canvi, considera que totes les formes físiques no tenen un jo intrínsec, l'ensenyament anomenat shunyata, que significa "buit". L’ideal a Mahayana és permetre que tots els éssers s’il·luminin junts, no només per un sentiment de compassió, sinó perquè no som éssers realment separats i autònoms.