The Darshanas: una introducció a la filosofia hindú

Els Darshanas són escoles de filosofia basades en els Vedas. Formen part de les sis escriptures dels hindús, les altres cinc són shrutis, Smritis, Itihasa, Purana i Agamas. Tot i que els primers quatre són intuïtius i el cinquè inspirador i emotiu, els Darshanas són les seccions intel·lectuals dels escrits hindús. La literatura de Darshana té una naturalesa filosòfica i està destinada a l’erudit erudit dotat d’enginy, comprensió i intel·lecte. Mentre que els Itihasas, els Puranas i els Agamas estan destinats a les masses i atrauen el cor, els Darshanas apel·len a l’intel·lecte.

Com es classifica la filosofia hindú?
La filosofia hindú té sis divisions - Shad-Darsana - les sis Darshanas o maneres de veure les coses, normalment anomenades sis sistemes o escoles de pensament. Les sis divisions de la filosofia són les eines per demostrar la veritat. Cada escola ha interpretat, assimilat i relacionat les diverses parts dels Veda a la seva manera. Cada sistema té el seu propi Sutrakara, és a dir, l’únic gran savi que ha sistematitzat les doctrines de l’escola i les ha posat en aforismes curts o sutres.

Quins són els sis sistemes de la filosofia hindú?
Les diverses escoles de pensament són diferents camins que condueixen al mateix objectiu. Els sis sistemes són:

El Nyaya: Sage Gautama va idear els principis de Nyaya o el sistema lògic indi. Nyaya es considera un requisit previ per a tota investigació filosòfica.
Vaiseshika: Vaiseshika és un suplement de Nyaya. El savi Kanada va compondre el Vaiseshika Sutra.
El Sankhya: Sage Kapila va fundar el sistema Sankhya.
Ioga: el ioga és un suplement de Sankhya. Sage Patanjali va sistematitzar l'escola de ioga i va compondre els Yoga Sutras.
Mimamsa: Sage Jaimini, deixeble del gran savi Vyasa, va compondre els Sutras de l'escola Mimamsa, que es basa en les seccions rituals dels Veda.
Vedanta: Vedanta és una amplificació i realització de Sankhya. Sage Badarayana va compondre el Vedanta-Sutra o Brahma-Sutra que exposava els ensenyaments dels Upanishads.

Quin és l'objectiu dels Darshanas?
L’objectiu de les sis Darshanas és eliminar la ignorància i els seus efectes de dolor i sofriment, i assolir la llibertat, la perfecció i la felicitat eterna des de la unió de l’ànima individual o Jivatman amb l’Ànima Suprema. o Paramatman. Els Nyaya anomenen ignorància Mithya Jnana o fals coneixement. El Sankhya el defineix Aviveka o no discriminació entre allò real i allò irreal. Vedanta en diu Avidya o nescience. Cada filosofia pretén eradicar la ignorància mitjançant el coneixement o Jnana i aconseguir la felicitat eterna.

Quina és la interrelació entre els sis sistemes
Durant el període Sankaracharya van florir les sis escoles de filosofia. Les sis escoles es divideixen en tres grups:

Nyaya i Vaiseshika
Sankhya i Ioga
Mimamsa i Vedanta
Nyaya i Vaiseshika: Nyaya i Vaiseshika proporcionen una anàlisi del món de l’experiència. A partir de l’estudi de Nyaya i Vaiseshika, s’aprèn a utilitzar el propi intel·lecte per descobrir errors i conèixer la constitució material del món. Organitzen totes les coses del món en determinats tipus o categories o Padarthas. Expliquen com Déu va crear tot aquest món material amb àtoms i molècules i mostren el camí cap al coneixement suprem, el de Déu.

Sankhya i Ioga: mitjançant l'estudi de Sankhya, es pot entendre el curs de l'evolució. Postulat pel gran savi Kapila, considerat el pare de la psicologia, el Sankhya proporciona una comprensió completa de la psicologia hindú. L’estudi i la pràctica del ioga dóna una sensació d’autocontrol i domini de la ment i dels sentits. La filosofia del ioga tracta de la meditació i el control de Vrittis o ones de pensament i mostra maneres de disciplinar la ment i els sentits. Ajuda a cultivar la concentració i la concentració de la ment i a entrar en l’estat superconscient conegut com a Nirvikalpa Samadhi.

Mimamsa i Vedanta: Mimamsa comprèn dues parts: el "Purva-Mimamsa" tracta el Karma-Kanda dels Vedas que tracta de l'acció, i el "Uttara-Mimamsa" amb el Jnana-Kanda, que tracta del coneixement. Aquest últim també es coneix com a "Vedanta-Darshana" i constitueix la pedra angular de l'hinduisme. La filosofia Vedanta explica detalladament la naturalesa de Brahman o l’Ésser etern i demostra que l’ànima individual és, en essència, idèntica al jo suprem. Proporciona mètodes per eliminar Avidya o el vel de la ignorància i fusionar-se a l'oceà de la felicitat, és a dir, Brahman. Amb la pràctica del Vedanta, es pot arribar al cim de l’espiritualitat o de la glòria i la unitat divines amb l’ésser suprem.

Quin és el sistema més satisfactori de la filosofia índia?
Vedanta és el sistema filosòfic més satisfactori i havent evolucionat a partir dels Upanishads, ha substituït totes les altres escoles. Segons Vedanta, l’autorealització o Jnana és el principal, i el ritual i l’adoració són simples accessoris. El karma en pot portar un al cel, però no pot destruir el cicle del naixement i la mort i no pot donar la felicitat i la immortalitat eternes.