Els visionaris de Medjugorje van veure el Purgatori: el que deien

Vicka: El Purgatori és també un gran espai. Al Purgatori, però, no veus gent, només veus una boira gran i escoltes ...

Pare Livio: Què sentiu?

Vicka: Sents que la gent pateix. Ja sabeu, hi ha sorolls ...

Pare Livio: Acabo de publicar el meu llibre: "Perquè crec en Medjugorje", on escric que a Purgatori tindrien ganes de plorar, cridar, xafardejar ... És correcte? Jo també estava lluitant per trobar les paraules adequades en italià per entendre el que dius en croat als pelegrins.

Vicka: No es pot dir que puguis sentir cops o fins i tot plorar. Allà no veus gent. No és com el Cel.

Pare Livio: Què sentiu, doncs?

Vicka: Sents que pateixen. És un patiment de diferents tipus. Podeu sentir veus i fins i tot sorolls, com algú xocar-se a si mateix ...

Pare Livio: Es peguen?

Vicka: Em sembla així, però no ho veia. És difícil, pare Livio, explicar alguna cosa que no veus. Una cosa és sentir i una altra és veure. Al Paradís veus que caminen, canten, resen i, per tant, pots reportar-ho exactament. A Purgatori només es pot veure una boira gran. La gent que hi és està esperant que les nostres oracions puguin anar al Cel el més aviat possible.

Pare Livio: Qui va dir que les nostres oracions esperen?

Vicka: La nostra Senyora va dir que les persones que es troben al Purgatori esperen les nostres oracions per poder anar al Cel el més aviat possible.

Pare Livio: Escolta, Vicka: podríem interpretar la llum del Paradís com la presència divina en què es troben immerses les persones que estan en aquest lloc de felicitat. Què significa, segons la vostra opinió, la boira de Purgatori?

Vicka: Per a mi, la boira és definitivament un signe d'esperança. Estan patint, però tenen la certa esperança que aniran al Cel.

Pare Livio: Em crida l’atenció que la Mare de Déu insisteixi en les nostres oracions per les ànimes del Purgatori.

Vicka: Sí, la nostra Senyora diu que necessiten les nostres pregàries per anar al Cel primer.

Pare Livio: Aleshores les nostres oracions poden escurçar el Purgatori.

Vicka: Si preguem més, primer van al Cel.

El viatge de Jacov

JAKOV: Llavors ens vam trobar en un espai ple de boira. No puc dir més per descriure-ho que dient que era una mena de boira. Allà dins només vam veure moviments, però gent, gent, no els vam veure. La Mare de Déu ens va dir que hem de resar molt per les ànimes del Purgatori, perquè realment necessiten les nostres pregàries.

PARE LIVIO: Escolteu: però en sortir del cel, també ha desaparegut aquella alegria?

JAKOV: Sí, però no ha desaparegut del tot. Tanmateix, quan entres al Purgatori ja no sents el que has sentit abans.

PARE LIVIO: No? Què se sent?

JAKOV: Se sent... Quan veus aquests moviments dins la boira, de seguida penses que són l'ànima de la gent i tu també sents molest. Sents molèstia, però també llàstima per ells.

PARE LIVIO: Tu també els saps?

JAKOV: Et sap greu perquè van acabar allà i perquè un moment abans estaves en aquella alegria immensa i en aquella pau i veies gent realment feliç. Llavors veus aquestes ànimes patint i de seguida en sents pena.

PARE LIVIO: És clar, i per tant hem de pregar per ells.

JAKOV: La Mare de Déu va recomanar molt resar per les ànimes del Purgatori, perquè necessiten les nostres oracions.

PARE LIVIO: D'aquesta manera s'escurça el Purgatori?

JAKOV: Sí, avui afirmem moltes vegades, i jo també ho he sentit sovint, que un ésser estimat nostre, que ha mort, ha anat certament al cel. Només Déu sap on són els nostres morts.

PARE LIVIO: En la vostra opinió, doncs, com els podem ajudar?

JAKOV: Podem pregar pels nostres morts. Oferir-los santes misses.

PARE LIVIO: Molt bé...

JAKOV: Per això la Mare de Déu es dirigeix ​​cap a nosaltres.