El comentari sobre la litúrgia del 6 de febrer de 2021 de Don Luigi Maria Epicoco

Què espera Jesús de nosaltres? És una pregunta a la qual responem molt sovint especificant el verb fer: “Hauria de fer això, hauria de fer això”.

La veritat, però, és una altra: Jesús no espera res de nosaltres, o almenys no espera res que tingui a veure primer amb el verb fer. Aquesta és la gran indicació de l’Evangeli d’avui:

«Els apòstols es van reunir al voltant de Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. I els va dir: "Vine a banda, a un lloc solitari i descansa una estona". De fet, hi havia molta gent que anava i venia i ja no tenien ni temps de menjar ”.

Jesús es preocupa per nosaltres i no pels resultats empresarials. Com a individus, però també com a Església, de vegades ens preocupa tant "haver de fer" per aconseguir algun resultat, que sembla que hem oblidat que Jesús el món ja l'ha salvat i que el que està al capdavant de les seves prioritats és la nostra persona, i no el que fem.

Això, òbviament, no ha de disminuir el nostre apostolat ni el nostre compromís en tots els estats de la vida que vivim, però, tanmateix, ho hauria de relativitzar d’una manera tan fantàstica com per eliminar-lo de les nostres preocupacions. Si Jesús es preocupa primer de nosaltres, significa que primer ens hauríem de preocupar d’ell i no de les coses a fer. Un pare o una mare que va a Burnout pel bé dels seus fills no els ha fet cap favor als seus fills.

De fet, volen tenir primer de tot un pare i una mare i no dos esgotats. Això no vol dir que no aniran a treballar al matí o que ja no es preocupin per les coses pràctiques, sinó que ho relativitzaran tot al que realment importa: la relació amb els nens.

El mateix passa amb un sacerdot o una persona consagrada: no és possible que el zel pastoral es converteixi tant en el centre de la vida com a enfosquir allò que importa, és a dir, la relació amb Crist. Per això, Jesús reacciona a les històries dels deixebles donant-los l’oportunitat de recuperar allò que importa.