La tasca dels sacerdots dita per la Mare de Déu de Medjugorje

30 de maig de 1984
Els sacerdots han de visitar famílies, especialment aquelles que ja no practiquen la fe i han oblidat Déu, haurien d’apropar l’evangeli de Jesús al poble i ensenyar-los a pregar. Els sacerdots mateixos haurien de pregar més i també de pressa. També haurien de donar als pobres allò que no necessiten.
Alguns passatges de la Bíblia que ens poden ajudar a comprendre aquest missatge.
Gènere 1,26: 31-XNUMX
I Déu va dir: "Fem l'home a la nostra imatge, a la nostra semblança, i dominem els peixos del mar i els ocells del cel, el bestiar, totes les bèsties salvatges i tots els rèptils que s'arrosseguen a la terra". Déu va crear l’home a la seva imatge; a imatge de Déu el va crear; masculí i femení els van crear. Déu els beneí i els digué: “Sigueu fructífers i multipliqueu, ompliu la terra; Subjuga-ho i domina els peixos del mar i els ocells del cel i tot ésser viu que s’arrossega a la terra ”. I Déu va dir: “Heus aquí, jo us dono tota herba que produeix llavor i que es troba a tota la terra i a cada arbre en el qual sigui el fruit, que produeix llavor: seran el vostre aliment. A totes les bèsties salvatges, a tots els ocells del cel i a tots els éssers que s’arrosseguen a la terra i en els quals és l’alè de la vida, alimento cada herba verda ”. I així va passar. Déu va veure el que havia fet, i vet aquí, va ser una cosa molt bona. I era al vespre i era al matí: sisè dia.
Isaïes 58,1-14
Crida en veu alta, no tinguis en compte; com una trompeta alça la veu; declara els seus crims al meu poble, els seus pecats a la casa de Jacob. Em busquen cada dia, desitgen conèixer els meus camins, com un poble que practica la justícia i no ha abandonat el dret del seu Déu; em demanen judicis justos, desitgen la proximitat de Déu: “Per què dejunar, si no ho veieu, ens mortifica, si no ho sabeu?”. Mireu, el dia del vostre dejuni us ocupareu del vostre negoci i hostigueu tots els vostres treballadors. Mireu, que dejeneu entre disputes i disputes i colpegeu amb punys iniques. Ja no és ràpid com ho feu avui, per fer sentir el vostre soroll més amunt. És aquest el dejuni que desitjo, el dia en què l’home es mortifica? Per doblegar el cap com una canya, per utilitzar llençols de sac i cendres, potser a això li agradaria anomenar dejuni i un dia agradable al Senyor?

No és això més aviat el dejuni que vull: afluixar les cadenes injustes, eliminar els vincles del jou, alliberar els oprimits i trencar tots els jous? No consisteix a compartir pa amb els famolencs, a introduir a casa els pobres, sense sostre, a vestir algú que es veu despullat, sense apartar els ulls dels de la vostra carn? Aleshores la llum s’alçarà com l’alba, la ferida aviat es curarà. La vostra justícia caminarà davant vostre, la glòria del Senyor us seguirà. Llavors el cridareu i el Senyor us respondrà; demanaràs ajuda i ell dirà: "Aquí estic!". Si traieu l’opressió, les indicacions amb els dits i la parla impia entre vosaltres, si oferiu pa als famolencs, si satisfeu el dejuni, la vostra llum brillarà a la foscor, la vostra foscor serà com el migdia. El Senyor sempre us guiarà, us satisfarà en terres àrides, us reforçarà els ossos; seràs com un jardí de regadiu i com una font les aigües de les quals no es marceixen. El teu poble reconstruirà les ruïnes antigues, tu reconstruiràs els fonaments d’èpoques llunyanes. Us trucaran reparador d’obstacles, restaurador de cases en ruïna per viure-hi. Si mantindràs el peu violant el dissabte, de fer negocis el dia sagrat per a mi, si cridaràs el plaer del dissabte i veneraràs el dia sant al Senyor, si ho honres evitant sortir, fer negocis i negociar, llavors delecteu-vos amb el Senyor. Et faré trepitjar les altures de la terra, et faré tastar l’herència de Jacob, el teu pare, perquè la boca del Senyor ha parlat.