Els consells d’avui 2 de setembre de 2020 de la Venerable Madeleine Delbrêl

Venerable Madeleine Delbrêl (1904-1964)
missioner laic dels suburbis urbans

El desert de multituds

Solitud, Déu meu,
no és que estiguem sols,
és que hi ets,
ja que abans de tu tot es converteix en mort
o tot es converteix en tu. (...)

Som prou nens per pensar tota aquesta gent
és prou gran,
força important,
força viu
per cobrir l’horitzó quan mirem cap a vosaltres.

Estar sol,
no és haver superat els homes, ni haver-los abandonat;
estar sol, és saber que ets gran, oh Déu meu,
que només tu ets genial,
i no hi ha molta diferència entre la infinitat de grans de sorra i la infinitat de vides humanes.

La diferència no altera la solitud,
com el que fa més visibles les vides humanes
als ulls de l'ànima, més presents,
és la comunicació que tenen de tu,
la seva prodigiosa semblança
a l'únic que és.
És com un serrell teu i aquest serrell
no fa mal a la soledat. (...)

No culpem el món,
no culpem la vida
per tapar-nos la cara de Déu.
Aquesta cara, anem a trobar-la, és la que velarà, absorbirà tot. (...)

Què importa el nostre lloc al món,
Què importa si està poblat o despoblat,
allà on siguem "Déu amb nosaltres",
siguem on siguem Emmanuel.