El consell d’avui 4 de setembre de 2020 de Sant Agustí

Sant Agustí (354-430)
bisbe d’Hipona (nord d’Àfrica) i doctor de l’Església

Discurs 210,5 (Nova Biblioteca Agustiniana)
“Però arribaran dies en què el nuvi els serà pres; llavors, en aquells dies, dejunaran"
Tinguem, doncs, «els lloms cenyits i els llums encesos», i som com aquells «serveis que esperen el retorn del seu amo de les noces» (Lc 12,35). No ens diguem els uns als altres: "Mengem i bevem, perquè demà morirem" (1Co 15,32). Però precisament perquè el dia de la mort és incert i la vida és dolorosa, dejunem i resem encara més: de fet, demà morirem. “Una mica més –va dir Jesús– i no em veuràs, i em veuràs” (Jn 16,16). Aquest és el moment del qual ens parla: «plorareu i estareu tristos, però el món s'alegrarà» (v. 20); és a dir: aquesta vida és plena de temptacions i som pelegrins lluny d'ell. «Però et tornaré a veure -va afegir- i el teu cor s'alegrarà i ningú no podrà treure't l'alegria» (v. 22).

També ens alegrem ara d'aquesta esperança, malgrat tot -ja que el que ens la va prometre és el més fidel- en l'espera d'aquella alegria desbordant, quan "serem com ell, perquè el veurem tal com és" (1 Joan 3,2), i "ningú ens podrà llevar l'alegria". (…) “Quan una dona dóna a llum –diu el Senyor– pateix perquè ha arribat el seu moment; però quan ha parit hi ha una gran festa perquè un home ha nascut al món» (Jn 16,21). Aquesta serà l'alegria que ningú no ens podrà treure i que ens omplirà quan passem de la manera de concebre la fe en la vida present a la llum eterna. Ara, doncs, dejunem i preguem, perquè és el moment del part.