Consell d’avui, 9 de setembre de 2020, per Isaac de l’Estrella

Isaac de l'Estrella (? - ca 1171)
Monjo cistercenc

Homilia de la Solemnitat de Tots Sants (2,13-20)
«Feliços els que ploreu ara»
«Feliços els qui ploren, perquè seran consolats» (Mt 5,4). Amb aquesta paraula el Senyor vol que entenem que el camí per arribar a l'alegria és el plor. A través de la desolació anem cap al consol; de fet, perdent la vida la troba, rebutjant-la la posseeix, odiant-la s'estima, menyspreant-la la conserva (Mt 16,24ss). Si vols conèixer-te i dominar-te, entra dins teu, i no et busquis fora )…). Torna a tu mateix, pecador, torna on ets, a la teva ànima (...). L'home que torna a si mateix no descobrirà que està lluny, com el fill pròdig, en una zona discordant, en una terra estrangera, on s'asseu i plora al record del seu pare i de la seva pàtria? (Lluc 15,17:XNUMX). (...)

"Adam, on ets? » (Gn 3,9). Potser encara a l'ombra per no veure's; estàs cosint fulles de vanitat per cobrir la teva vergonya, mirant el que t'envolta i el que és teu. (…) Mira dins teu, mira't a tu mateix (...) Torna dins teu, pecador, torna a la teva ànima. Mira i compadeix d'aquella ànima sotmesa a la vanitat, l'agitació, que no pot alliberar-se de la captivitat. (…) És evident, germans: vivim fora de nosaltres mateixos, ens oblidem, cada vegada que ens malgastem en despropòsits o distraccions, cada vegada que ens delectem amb la inutilitat. Per això la Saviesa sempre té com a cor convidar a la llar del penediment més que a la casa de la gresca, és a dir, a recordar dins d'ella l'home que estava fora de si mateix, dient: "Feliços els afligits" i en un altre lloc: " Ai de vosaltres que rieu ara".

Germans, gemem davant el Senyor, la bondat del qual porta al perdó; tornem-nos a ell «amb dejuni, plorar i lamentar» (Joel 2,12) perquè un dia (...) els seus consols alegrin la nostra ànima. De fet, feliços els afligits, no perquè plorin, sinó perquè seran consolats. Plorar és el camí; el consol és la felicitat