El miracle de la curació de la petita Anna Terradez. Déu venç el mal.
Aquest testimoni ens dona esperança, on només hi havia el desànim i la desesperació, la vida ha florit gràcies a la fe en el nostre Senyor. Un autèntic miracle.
Quan va néixer la petita Anna, l'alegria de tenir-la a la família aviat va ser substituïda pel dolor de la malaltia que es va diagnosticar ràpidament. Tenia un nom complex Heteropatia eosinofílica. Era una malaltia autoimmune, per la qual cosa la petita no podia assimilar cap proteïna.
El menjar era verí per a ella, al·lèrgica a pràcticament tot, l'alimentava a través d'un tub introduït quirúrgicament a l'estómac, amb una fórmula sintètica.
A la tendra edat de tres anys, l'Anna era tan gran com un nadó de nou mesos, només un miracle podria salvar-la.
Els metges, havent fet tot el que podien, es van rendir i quan l'Anna va fer tres anys la van enviar a casa. Només havien d'esperar que arribés la mort.
Els pares d'Anna eren cristians fervents, però tenien molts prejudicis sobre les curacions miraculoses. En la desesperació en què estaven, van buscar qualsevol manera d'alleujar aquell dolor insuportable. Tenien gana de la paraula de DÉU.
L'ocasió volia que l'àvia, un vespre, tragués d'un moble una vella caixa de pols d'un predicador, un tal Andrew Wammork.
En escoltar la predicació, els pares d'Anna es van enfortir espiritualment. Van treure coratge d'aquelles paraules de fe. Curiosament, l'endemà es van assabentar que el predicador era just al seu poble i ho van veure com un senyal.
La pobra Anna lluitava entre la vida i la mort en un llit d'hospital, li havien donat potser tres dies de vida, els seus pares encara demanaven el consentiment per portar-la on era el predicador.
Va ser aleshores quan la mare de l'Anna, després d'haver resat sense parar, va demanar a Va donar per donar-li un senyal, si en la seva infinita bondat, va decidir fer un miracle. Va tenir tres visions meravelloses, en una, la petita Anna anava alegrement amb un tricicle vermell, en una altra anava a l'escola amb una bonica motxilla verda a les espatlles. En l'últim, va veure la mà de l'Anna a la mà del seu pare mentre la feia passar pel passadís.
Les llàgrimes d'alegria correien per la cara dels pares de l'Anna mentre eren contestades les seves oracions i les del predicador.
Després de portar l'Anna al predicador, van seguir oracions especials i fins ara, dues d'aquestes belles visions s'han fet realitat. L'Anna més dolça va començar a millorar a poc a poc, va tornar a casa amb les seves pròpies cames per al plaer de tots. Res és impossible Déu, el mal es pot vèncer amb una gran fe.