El Papa: deixem-nos consolats pel Déu de la proximitat, de la veritat i de l’esperança
A la missa de Santa Marta, Francesc recorda el Dia Mundial de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja: Déu beneeixi els que treballen en aquestes institucions que fan tant de bé. En la seva homilia, subratlla que el Senyor sempre consola la proximitat, la veritat i l’esperança
Francesc va presidir la missa a la Casa Santa Marta (VIDEO COMPLET) el divendres de la quarta setmana de Pasqua i el dia de la Suplica a la Mare de Déu de Pompeia. En la introducció, va recordar el Dia Mundial de la Creu Roja d'avui:
Avui se celebra el Dia Mundial de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. Preguem per les persones que treballen en aquestes institucions dignes: que el Senyor beneeixi la seva tasca que fa tant de bé.
En la seva homilia, el Papa va comentar l’Evangeli d’avui (Jn 14-1) en què Jesús diu als seus deixebles: «No us preocupeu el cor. Tingueu fe en Déu i tingueu fe en mi també. A la casa del meu Pare hi ha moltes mansions (...) Quan hagi anat a preparar-vos un lloc, tornaré a portar-vos amb mi, perquè allà on estigui també sou vosaltres »
Aquesta conversa de Jesús amb els deixebles –va recordar Francesc– té lloc durant l’últim sopar: “Jesús està trist i tothom està trist: Jesús va dir que un d’ells el trairia”, però al mateix temps comença a consolar el seu : "El Senyor consola els seus deixebles i aquí veiem com és la manera de consolar de Jesús. Tenim moltes maneres de consolar, des de les més autèntiques, des de les més properes a les més formals, com ara aquells telegrames de condols:" Profundament entristit per ... . No consola ningú, és una finta, és el consol de la formalitat. Però, com consola el Senyor? Això és important saber-ho, perquè nosaltres també, quan en la nostra vida hem de passar moments de tristesa ”- exhorta Francesc - aprenem a“ percebre quina és la veritable consolació del Senyor ”.
"En aquest fragment de l'Evangeli - observa - veiem que el Senyor sempre consola la proximitat, la veritat i l'esperança". Aquests són els tres trets del consol del Senyor. "A proximitat, mai lluny". El Papa recorda "aquella bella paraula del Senyor:" Estic aquí, amb tu ". "Moltes vegades" està present en silenci "però sabem que Ell hi és. Sempre hi és. Aquesta proximitat que és l’estil de Déu, fins i tot a l’Encarnació, per apropar-se a nosaltres. El Senyor consola la proximitat. I no fa servir paraules buides, al contrari: prefereix el silenci. La força de la proximitat, de la presència. I parla poc. Però és a prop ”.
Un segon tret “de la manera de consolar de Jesús és la veritat: Jesús és veritat. No diu coses formals que són mentides: "No, no us preocupeu, tot passarà, no passarà res, passarà, passaran les coses ...". No. Diu la veritat. No amaga la veritat. Perquè en aquest passatge ell mateix diu: ‘Jo sóc la veritat’. I la veritat és: ‘me’n vaig’, és a dir: ‘moriré’. Estem davant de la mort. És la veritat. I ho diu senzillament i també amb suavitat, sense fer mal: estem davant de la mort. No amaga la veritat ”.
El tercer tret de la consolació de Jesús és l’esperança. Diu, "Sí, és un mal moment. Però no deixeu que el vostre cor es molesti: tingueu fe en mi també ", perquè" a casa del meu Pare hi ha moltes cases. Vaig a preparar-vos un lloc. Primer va a obrir les portes d’aquella casa on ens vol portar: "Tornaré a tornar, et portaré amb mi perquè allà on jo també". “El Senyor torna cada vegada que algú de nosaltres està en camí de sortir d’aquest món. ‘Vindré i us portaré’: esperança. Ell vindrà a prendre'ns la mà i ens portarà. No diu: 'No, no patireu: no és res'. No. Ell diu la veritat: 'Estic a prop teu, aquesta és la veritat: és un mal moment, de perill, de mort. Però no deixeu que el vostre cor us inquieti, mantingueu-vos en aquesta pau, aquella pau que és la base de tot consol, perquè vindré i de la mà us portaré on seré ".
“No és fàcil -afirma el Papa- deixar-se consolar pel Senyor. Moltes vegades, en els mals moments, ens enfadem amb el Senyor i no el deixem venir i parlar-nos així, amb aquesta dolçor, amb aquesta proximitat, amb aquesta mansuetud, amb aquesta veritat i amb aquesta esperança. Demanem la gràcia –aquesta és la pregària final de Francesc– per aprendre a deixar-nos consolar pel Senyor. El consol del Senyor és veritable, no enganya. No és anestèsia, no. Però és a prop, és veritable i ens obre les portes de l'esperança ”.
Font del Vaticà Web oficial del Vaticà