"L'aliança del Senyor" de sant Ireneu, bisbe

Moisès, a Deuteronomi, diu al poble: «El Senyor, el nostre Déu, ha establert un pacte amb nosaltres a Horeb. El Senyor no va establir aquesta aliança amb els nostres pares, sinó amb nosaltres, que avui som tots aquí vius ”(Dt 5: 2-3).
Per què no va fer l’aliança amb els seus pares? Precisament perquè "la llei no està feta per als justos" (1 Tm 1: 9). Ara els seus pares eren justos, aquells que havien escrit en el seu cor i en les seves ànimes la virtut del Decàleg, perquè estimaven Déu que els havia creat i s’abstenia de tota injustícia contra el pròxim; per tant, no era necessari amonestar-los amb lleis correctives, ja que portaven dins seu la justícia de la llei.
Però quan aquesta justícia i aquest amor per Déu van caure en l'oblit o, més aviat, van desaparèixer completament a Egipte, Déu, per la seva gran misericòrdia envers els homes, es va manifestar fent sentir la seva veu. Amb el seu poder, va fer sortir el poble d’Egipte perquè l’home pogués tornar a ser deixeble i seguidor de Déu, i va castigar els desobedients perquè no menystinguessin aquell que els havia creat.
Aleshores va alimentar la gent amb manà, perquè rebessin menjar espiritual, tal com Moisès havia dit al Deuteronomi: "Et va alimentar amb mana, que no coneixies i que ni tan sols els teus pares havien conegut, per fer-te entendre aquell home no viu només del pa, sinó del que surt de la boca del Senyor "(Dt 8: 3).
Va manar l'amor per Déu i va suggerir la justícia que es deu al proïsme perquè l'home no fos injust i indigne de Déu. Així va preparar, mitjançant el Decàleg, l'home per a la seva amistat i harmonia amb el proïsme. Tot això va beneficiar l’home mateix, sense que Déu necessités res de l’home. Totes aquestes coses van fer ric l’home perquè li donaven allò que li faltava, és a dir, l’amistat amb Déu, però no li aportaven res, perquè el Senyor no necessitava l’amor de l’home.
L’home, en canvi, es va veure privat de la glòria de Déu, que no va poder adquirir de cap manera que a través d’aquest homenatge que li correspon. I per això, Moisès diu al poble: "Escolliu la vida, perquè visqueu vosaltres i els vostres descendents, estimant el Senyor, el vostre Déu, obeint la seva veu i mantenint-vos units amb ell, perquè ell és la vostra vida i la vostra longevitat" ( Dt 30, 19-20).
Per preparar l’home per a aquesta vida, el mateix Senyor va pronunciar les paraules del Decàleg per a tothom sense distinció. Per tant, van romandre amb nosaltres, després d'haver rebut desenvolupament i enriquiment, certament no alteracions ni retallades, quan va entrar en la carn.
Pel que fa als preceptes limitats a l’antic estat de servitud, el Senyor els va prescriure per separat al poble a través de Moisès d’una manera adequada per a la seva educació i formació. El mateix Moisès ho diu: El Senyor em va ordenar que us ensenyés lleis i normes (cf. Deut 4: 5).
Per aquest motiu, el que se'ls va donar per aquella època d'esclavitud i en figura, va ser abolit amb el nou pacte de llibertat. Aquests preceptes, d’altra banda, inherents a la natura i adequats per als homes lliures, són comuns a tots i es van desenvolupar amb l’ampli i generós do del coneixement de Déu Pare, amb la prerrogativa de l’adopció com a fills, amb la concessió d’un amor perfecte. i fidel a la seva Paraula.