El Sant Rosari: un amor que no cansa mai ...
El Sant Rosari: un amor que no cansa mai ...
A tots aquells que es queixen del Rosari, dient que és una oració monòtona, que sempre fa que es repeteixin les mateixes paraules, que al final es converteix en automàtica o es converteix en un cant avorrit i cansat, convé recordar un episodi significatiu que li va passar al famós bisbe de Televisió nord-americana, mossèn Fulton Sheen. Ell mateix ho explica així:
«... Una dona em va venir després de la meva educació. Ell em va dir:
“Mai em convertiré en catòlic. Sempre dius i repeteixes les mateixes paraules al Rosari, i qui repeteix les mateixes paraules no és sincer. Mai no m’ho creuria. Ni tan sols Déu la creurà ”.
Li vaig preguntar qui era l’home que l’acompanyava. Ella va respondre que era el seu xicot. Li vaig preguntar:
"T'estima?" "Sens dubte, m'estima". "Però, com ho saps?".
"Ell em va dir."
"Què et va dir?" "Va dir: t'estimo". "Quan t'ho va dir?" "Fa aproximadament una hora".
"T'ho va dir abans?" —Sí, l’altra nit.
"Què va dir?" "T'estimo".
"Però mai no ho va dir?". "Em diu cada nit".
Li vaig respondre: “No li creguis. Es repeteix, no és sincer! ”».
"No hi ha repetició -comenta el propi mossèn Fulton Sheen- en el T'estimo" perquè hi ha un nou moment en el temps, un altre punt en l'espai. Les paraules no tenen el mateix significat que abans ".
També ho és el Sant Rosari. És una repetició d’actes d’amor per la Mare de Déu. La paraula Rosari deriva de la paraula flor, la rosa, que és la flor per excel·lència de l’amor; i el terme Rosari significa realment un paquet de roses per oferir una per una a la Mare de Déu, renovant el seu acte d’amor filial deu, trenta, cinquanta vegades ...
L’autèntic amor és incansable
L’amor veritable, de fet, l’amor sincer, l’amor profund no només es nega ni es cansa d’expressar-se, sinó que necessita expressar-se amb la repetició de l’acte i les paraules d’amor fins i tot sense aturar-se. No li va passar això al pare Pio de Pietrelcina quan va recitar els seus trenta-quaranta rosaris de dia i de nit? Qui mai podria impedir que el seu cor estimi?
L’amor que només és l’efecte d’un sentiment passatger és l’amor que es cansa, perquè desapareix amb el pas del moment d’entusiasme. L’amor preparat per a qualsevol cosa, però, l’amor que neix des de dins i es vol donar sense límits és com el cor que batega sense aturar-se, i sempre es repeteix amb els seus batecs sense cansar-se (i ai de vosaltres!); o és com l’alè que, fins que s’atura, sempre fa viure l’home. Les Ave Maria del Rosari són els ritmes del nostre amor per la Mare de Déu, són les respiracions d’amor cap a la Divina Mare més dolça.
Parlant de respirar, recordem a sant Maximilià Maria Kolbe, el "ximple de la Immaculada", que va recomanar a tothom que estimés la Immaculada Concepció i que l'estimés tant com per "respirar la Immaculada". És bo pensar que quan dius el Rosari pots tenir, durant 15-20 minuts, la petita experiència de "respirar la Mare de Déu" amb els cinquanta Ave Maria, que són cinquanta respiracions d'amor per a ella ...
I parlant del cor, també recordem l’exemple de Sant Pau de la Creu, que, fins i tot com a moribund, no va deixar de resar el Rosari. Alguns dels confrares presents es van ocupar de dir-li: «Però, no veus que ja no ho pots suportar? ... No et cansis! ...». I el Sant va respondre: «Germà, ho vull dir mentre estic viu; i si no puc amb la boca, ho dic amb el cor ... ». ÉS?? realment cert: el Rosari és una pregària del cor, és una pregària d’amor i l’amor no cansa mai!