Evangeli d’avui 21 de desembre de 2020 amb les paraules del papa Francesc

LECTURA DEL DIA
Del cant de Canticles
Ct 2,8-14

Una veu! El meu estimat!
Aquí està, arriba
saltant per sobre de les muntanyes,
saltant pels turons.
La meva estimada sembla una gasela
o a un cervatell.
Aquí està, es queda dret
darrere de la nostra paret;
mira per la finestra,
espia de les baranes.

Ara la meva estimada comença a dir-me:
"Aixeca't, amic meu,
bella meva, i vine ràpidament!
Perquè, heus aquí, l’hivern ha passat,
la pluja s'ha aturat, s'ha anat;
van aparèixer flors als camps,
ha tornat el temps de cantar
i la veu del colom encara es fa sentir
a la nostra campanya.
La figa està madurant els seus primers fruits
i les vinyes florides van estendre perfum.

Aixeca't, amic meu,
bella meva, i vine ràpidament!
Oh el meu colom,
que es troben a les escletxes de la roca,
als amagatalls dels penya-segats,
Ensenya'm la teva cara,
deixa'm escoltar la teva veu,
perquè la teva veu és dolça,
la teva cara és encantadora ».

EVANGELI DEL DIA
De l’evangeli segons Lluc
Lc 1,39: 45-XNUMX

En aquells dies, Maria es va aixecar i va anar ràpidament a la regió muntanyenca, a una ciutat de Judà.
En entrar a casa de Zacharia, va saludar Elisabetta. Tan bon punt Isabel va escoltar la salutació de Maria, el bebè va saltar al seu ventre.
Isabel es va omplir de l’Esperit Sant i va cridar amb molta veu: «Benaventurada entre les dones i beneït el fruit del vostre ventre! A què em deu la mare del meu Senyor? Mireu, tan aviat com la vostra salutació va arribar a les meves orelles, el nen va saltar d'alegria al meu ventre. I beneïda aquella que va creure en el compliment del que el Senyor li va dir ».

PARAULES DEL SANT PARE
L'evangelista relata que "Maria es va aixecar i va anar ràpidament" (v. 39) a Isabel: ràpidament, no ansiosa, no ansiosa, però ràpidament, en pau. "Es va aixecar": un gest ple de preocupació. Podria haver-se quedat a casa per preparar-se per al naixement del seu fill, però es preocupa més pels altres que per ella mateixa, demostrant de fet que ja és deixebla d’aquest Senyor que porta a l’úter. L’esdeveniment del naixement de Jesús va començar així, amb un simple gest de caritat; Al cap i a la fi, l’autèntica caritat sempre és el fruit de l’amor de Déu. Que la Verge Maria obtingui la gràcia de viure un Nadal extrovertit, però no dispers: extrovertit: al centre no hi ha el nostre “jo”, sinó el Tu de Jesús i el tu dels germans, especialment aquells que necessiten un cop de mà. Aleshores deixarem espai a l’Amor que, encara avui, vol fer-se carn i venir a viure entre nosaltres. (Angelus, 23 de desembre de 2018