A l'Iraq, el papa espera animar els cristians, construir ponts amb els musulmans

En la seva històrica visita a Iraq al març, el papa Francesc espera animar el seu ramat cristià, greument ferit per un conflicte sectari i brutals atacs de l'Estat Islàmic, alhora que construeix ponts amb els musulmans ampliant la pau fraterna. El logotip papal del viatge ho reflecteix, representant el papa Francesc amb els famosos rius Tigris i Eufrates de l'Iraq, una palmera i un colom que porten una branca d'olivera sobre les banderes del Vaticà i de l'Iraq. El lema: "Tots sou germans" està escrit en àrab, caldeu i kurd. La primera visita papal a la terra bíblica de l'Iraq del 5 al 8 de març és significativa. Durant anys, el papa ha expressat públicament les seves preocupacions per la situació i la persecució dels cristians iraquians i el seu mosaic de moltes minories religioses, inclosos els yazidis, que han patit a mans de militants de l’Estat Islàmic i han estat atrapats en el punt de mira de sunnites i xiïtes. Violència musulmana.

Persisteixen tensions entre la comunitat iraquiana de majoria xiïta i la minoria musulmana sunnita, sentint-se ara privada dels drets civils després de la caiguda del 2003 de Saddam Hussein, un musulmà sunnita que va marginar els xiïtes durant 24 anys sota el govern de la seva minoria. "Sóc el pastor de les persones que pateixen", va dir el papa Francesc al Vaticà abans de la seva visita. Anteriorment, el papa va dir que esperava que l'Iraq pogués "afrontar el futur mitjançant la recerca pacífica i compartida del bé comú per part de tots els elements de la societat, inclosos els religiosos, i no tornar a caure en les hostilitats desencadenades pels forts conflictes de la regió". poders. "" El papa vindrà a dir: "Prou, prou guerra, prou violència; busqueu la pau i la fraternitat i la salvaguarda de la dignitat humana ”, va dir el cardenal Louis Sako, el patriarca de l’església catòlica de Caldeu a Bagdad. Segons els informes, el cardenal ha treballat durant diversos anys per fer realitat el viatge del papa a Iraq. El papa Francesc "ens aportarà dues coses: comoditat i esperança, que fins ara ens han estat negades", va dir el cardenal.

La majoria dels cristians iraquians pertanyen a l’església catòlica de Caldeu. Altres veneren a l’església catòlica siriana, mentre que un nombre modest pertany a les esglésies llatina, maronita, grega, copta i armènia. També hi ha esglésies no catòliques com l’església assíria i les denominacions protestants. Un cop hi havia aproximadament 1,5 milions, centenars de milers de cristians van fugir de la violència sectària després de l’expulsió de Saddam mentre les esglésies de Bagdad eren bombardejades, els segrestos i altres atacs sectaris van explotar. Es van dirigir cap al nord o van marxar del país per complet. Els cristians van ser expulsats de la seva pàtria ancestral a la plana de Nínive quan l’Estat Islàmic va conquerir aquella regió el 2014. Un nombre rècord de cristians van fugir a causa de les seves atrocitats fins a la seva alliberament el 2017. Ara, el nombre de cristians a l’Iraq s’ha reduït al voltant 150.000. La comunitat cristiana arrelada, que reivindica l’origen apostòlic i que encara fa servir l’arameu, la llengua que parla Jesús, vol desesperadament veure la seva situació.

L'arquebisbe catòlic caldeu Yousif Mirkis de Kirkuk estima que entre un 40% i un 45% dels cristians "han tornat a alguns dels seus pobles ancestrals, en particular a Qaraqosh". Allà, la reconstrucció d’esglésies, llars i empreses s’està duent a terme principalment amb el finançament de les institucions eclesiàstiques i catòliques, així com dels governs hongarès i nord-americans, en lloc de Bagdad. Durant anys, el cardenal Sako fa pressió al govern iraquià, dominat per la majoria de polítics xiïtes musulmans, perquè tracti els cristians i altres minories com a ciutadans iguals amb igualtat de drets. També espera que el missatge de pau i fraternitat del papa Francesc a l'Iraq coroni l'abast interreligiós del pontífex al món musulmà en els darrers anys, i ara estengui la mà als musulmans xiïtes. "Quan el cap de l'església parla amb el món musulmà, als cristians se'ns mostra reconeixement i respecte", va dir el cardenal Sako. Una reunió per al papa Francesc amb una de les figures més autoritàries de l’islam xiïta, l’ayatol·là Ali al-Sistani, és significativa en l’esforç papal d’abraçar tot el món islàmic. La trobada va ser confirmada pel Vaticà. El pare dominic iraquià Ameer Jaje, expert en relacions xiïtes, va dir que una esperança seria que l'Aiatol·là al-Sistani signés un document, "Sobre la fraternitat humana per a la pau i la convivència mundials", que convida cristians i musulmans a treballar junts per la pau. Un fet destacat de la visita de Francis als Emirats Àrabs Units el febrer de 2019 va ser la signatura del document de fraternitat juntament amb el xeic Ahmad el-Tayeb, gran imam de la Universitat al-Azhar i màxima autoritat de l’islam sunnita.

El pare Jaje va dir al CNS per telèfon des de Bagdad que "la reunió tindrà lloc sens dubte a Najaf, on té la seu Al-Sistani". La ciutat es troba a 100 milles al sud de Bagdad, un centre del poder espiritual i polític de l’islam xiïta, així com un lloc de pelegrinatge per als seguidors xiïtes. Considerat durant molt de temps com una força d’estabilitat malgrat els seus 90 anys, la lleialtat de l’ayatollah al-Sistani és cap a l’Iraq, en oposició a alguns correligionaris que busquen suport a l’Iran. Defensa la separació de la religió i els assumptes d’estat. El 2017, també va instar tots els iraquians, independentment de la seva afiliació religiosa o ètnia, a lluitar per desfer-se de l’Estat Islàmic en nom del seu país. Els observadors creuen que la trobada del papa amb l'Aiatol·là podria ser molt simbòlica per als iraquians, però sobretot per als cristians, per als quals la reunió podria passar pàgina a les relacions interreligioses sovint tenses del seu país.