Comença el festival juvenil de Medjugorje. El que diu el visionari Mirjana

Al principi vull saludar a tothom amb tot el cor i dir-vos quina satisfacció estic, que estem tots aquí per lloar l’amor de Déu i de Maria. Et diré el que crec que és més important que posis al teu cor i portis a casa teva quan tornis als teus països. Segur que saps que les aparicions a Medjugorje van començar el 24 de juny de 1981. Havia vingut aquí a Medjugorje des de Sarajevo per passar les vacances d’estiu aquí i aquell dia de Sant Joan, el 24 de juny, vaig anar amb Ivanka una mica fora del poble, perquè volíem estar sols i parlar de les coses normals de què poden parlar dues noies d’aquella edat. Quan vam arribar sota el que ara s’anomena “muntanya d’aparicions”, Ivanka em va dir: “Mira, si us plau: crec que la Madonna està al turó!”. No volia mirar, perquè pensava que això era impossible: la Mare de Déu és al cel i li preguem. No vaig mirar, vaig deixar Ivanka en aquell lloc i vaig tornar al poble. Però quan vaig arribar a les primeres cases, vaig sentir la necessitat de tornar a dins i veure què passava a Ivanka. La vaig trobar al mateix lloc que mirava al turó i em va dir: "Mira ara, si us plau!". Vaig veure una dona amb un vestit gris i amb un nen als braços. Tot això era molt estrany perquè ningú pujava al turó, sobretot amb un nen als braços. Hem intentat totes les emocions junts: no sabia si estava viu o mort, estava alegre i espantat i no sabia per què em passava aquesta cosa en aquell moment. Al cap d’una estona va arribar l’Ivan, que va haver de passar per allà per anar a casa seva i quan va veure el que vam veure va fugir i també ho va fer Vicka. Així que vaig dir a Ivanka: "Qui sap el que veiem ... potser és millor que també tornem". Jo no havia acabat la frase i ella ja érem al poble.

Quan vaig tornar a casa vaig dir als meus oncles que pensava haver vist Nostra Senyora i la meva tia em va dir: “Agafeu el rosari i pregueu Déu! Deixeu la Madonna al cel on és! ”. Només Jakov i Marija van dir: "Feliços els que heu vist la Gospa, nosaltres també ens agradaria veure-la!". Tota la nit vaig pregar el rosari: només mitjançant aquesta oració, de fet, vaig trobar pau i vaig comprendre una mica dins meu el que estava passant. L’endemà, 25 de juny, vam treballar normalment, com tots els altres dies i no vaig veure cap visió, però quan va arribar l’hora en què havia vist el Gospa el dia abans, vaig sentir que havia d’anar a la muntanya. Els vaig dir als meus oncles i van venir amb mi perquè sentien la responsabilitat de veure què em passava. Quan vam arribar sota la muntanya, ja hi havia la meitat del nostre poble, de fet amb cadascun dels visionaris algun membre de la família havia vingut a veure què passava amb aquests nens. Vam veure la Gospa al mateix lloc, només ella no tenia el Nen als braços i aquest segon dia, 25 de juny, per primera vegada ens vam acostar a la Madonna i es va presentar com a reina de la pau, ens va dir: "No cal tingueu por de mi: sóc la reina de la pau ”. Així van començar les aparicions diàries que tenia amb els altres visionaris fins a Nadal de 1982. Aquell dia Nostra Senyora em va donar el desè secret i em va dir que ja no tindré aparicions diàries, sinó que cada any el 18 de març, durant tot el la vida i em va dir que també tindria aparences extraordinàries. Van començar el 2 d’agost de 1987 i continuen encara avui i no sé fins que no els tinc. Aquestes aparicions són pregàries pels infidels. La nostra Senyora no diu mai "infidels", però sempre "Aquells que encara no han conegut l'amor de Déu", necessita la nostra ajuda. Quan Nostra Senyora diu "la nostra", no només pensa en nosaltres sis vidents, sinó que pensa en tots els seus fills que la senten com a mare. La nostra Senyora diu que podem canviar els no creients, però només amb la nostra pregària i el nostre exemple. No ens demaneu que predicem, voleu que els no creients en la nostra vida quotidiana reconeguin Déu i el seu amor.

Font: informació sobre ML de Medjugorje