La confessió us fa por? Per això no cal

No hi ha pecat que el Senyor no pugui perdonar; la confessió és un lloc de la misericòrdia del Senyor que ens estimula a fer el bé.
El sagrament de la confessió és difícil per a tothom i, quan trobem la força per donar el cor al Pare, ens sentim diferents, ressuscitats. No es pot prescindir d’aquesta experiència en la vida cristiana
perquè el perdó dels pecats comesos no és cosa que l’home es pugui donar a si mateix. Ningú no pot dir: "perdono els meus pecats".

El perdó és un do, és un do de l’Esperit Sant, que ens omple de gràcia que brolla incessantment del cor obert de Crist crucificat. Una experiència de pau i reconciliació personal que, precisament, perquè es viu a l’Església, assumeix un valor social i comunitari. Els pecats de cadascun de nosaltres també són contra els germans, contra l’Església. Tota acció del bé que realitzem genera el bé, de la mateixa manera que tota acció del mal alimenta el mal. Per aquest motiu, és fonamental demanar perdó als germans i no només individualment.

En confessió, l'entitat del perdó crea en nosaltres una llampada de pau que s'estén als nostres germans, a l'Església, al món, a la gent a qui, amb dificultat, potser mai no podrem disculpar-nos. El problema d’acostar-se a la confessió es deu sovint a la necessitat de recórrer a la contemplació religiosa d’un altre home. De fet, es pregunta per què no es pot confessar directament a Déu. Sens dubte, això seria més fàcil.

Tot i així, en aquella trobada personal amb el sacerdot de l’Església s’expressa el desig de Jesús de conèixer-los personalment. Escoltar Jesús que ens eximeix dels nostres errors emana una gràcia curativa e
alleuja la càrrega del pecat. Durant la confessió, el sacerdot representa no només Déu, sinó tota la comunitat que escolta
va commoure el seu penediment, que l’acosta, que el consola i l’acompanya en el camí de la conversió. De vegades, però, la vergonya de dir els pecats comesos és gran. Però també s’ha de dir que la vergonya és bona perquè ens humilia. No hem de tenir por
L’hem de guanyar. Hem de deixar lloc a l’amor del Senyor que ens busca, perquè en el seu perdó puguem trobar-nos a nosaltres mateixos i a ell.