La corona d’espines: tot el que cal saber sobre aquesta devoció
EL CROWN OF THORNS
Un fet commovedor és que Jesús requereix un culte molt especial a la veneració, la reparació i l’amor pel seu august cap coronat d’espines.
La corona d’espines li va provocar patiments especialment cruels. Va confiar a la seva núvia: "La meva corona d'espines em va fer patir més que totes les altres ferides: després del jardí de les olives, va ser el meu sofriment més cruel ... per pal·liar-lo, heu de respectar bé la vostra norma".
És per a l’ànima, fidel fins a la imitació, una font de mèrits.
"Mireu aquesta peça que va ser perforada per amor vostre i pels mèrits del qual algun dia sereu coronat".
Aquesta és la teva vida. Simplement introdueix-la i caminaràs amb confiança. Les ànimes que hagin contemplat i honrat la meva corona d’espines a la terra seran la meva corona de glòria al cel. Per un instant que contemplis aquesta corona aquí baix, en donaré una per l'eternitat. És la corona d’espines que us aconseguirà la de la glòria ”.
Aquest és el do elegit que Jesús fa als seus estimats.
"Dono la meva corona d'espines als meus estimats: és el bé propi dels meus cònjuges i ànimes privilegiades, és l'alegria dels beneïts, però per al meu més estimat a la terra és un patiment".
(De cada espina, la nostra germana veia sortir un raig de glòria indescriptible.)
"Els meus vertaders servents intenten patir com jo, però ningú no pot arribar al grau de patiment que he patit".
Des d’aquesta ànima Jesús sol·licita una compassió més tendra pel seu adorable cap. Escoltem aquest lament del cor adreçat a sor Maria Marta en mostrar-li el cap ensangonat, tot travessat, i expressar un patiment tan gran que la pobra no va saber descriure: «Aquí teniu el que busqueu! Mireu en quin estat es troba ... mireu ... traieu-me les espines del cap, oferint al meu Pare el mèrit de les meves Ferides per als pecadors ... aneu a buscar ànimes ”.
Com podem veure, en aquestes crides del Salvador sempre se sent un ressò de l’etern SITIO, la preocupació per salvar les ànimes: “Aneu a la recerca d’ànimes. Aquest és l’ensenyament: el patiment per a tu, les gràcies que has de dibuixar per als altres. Una sola ànima que fa les seves accions en unió amb els mèrits de la meva santa Corona guanya més que tota la comunitat ”.
A aquestes referències austeres, el Mestre afegeix exhortacions que inflamen els cors i fan acceptar tots els sacrificis. L’octubre de 1867 es va presentar als ulls extàtics de la nostra germana petita amb aquesta Corona, tot irradiat per una glòria resplendent: “La meva Corona d’espines il·lumina el cel i tots són beneïts! Hi ha una ànima privilegiada a la terra a qui la mostraré; però la terra és massa fosca per veure-la. Mireu que bella que és, després d’haver estat tan dolorosa! ”.
El bon Mestre va més enllà: la uneix igualment amb els seus triomfs i patiments ... la fa entreveure la futura glorificació. Col·locant aquesta santa Corona sobre el cap amb molt de dolor, diu: "Agafa la meva Corona, i en aquest estat la meva Beata et contemplarà".
Llavors, girant-se cap als Sants i assenyalant la seva estimada víctima, exclama: "Aquí està el fruit de la meva corona".
Per als justos, aquesta santa Corona és felicitat, al contrari, és un objecte de terror per als malvats. La germana Maria Marta ho va veure un dia en una aparició que va oferir a la seva contemplació aquell que va gaudir d’ensenyar-la i li va revelar els misteris del més enllà.
Tot il·luminat per les esplendors d’aquesta divina Corona, va aparèixer davant els seus ulls el tribunal en què es jutgen les ànimes i això va succeir contínuament davant del jutge sobirà.
Les ànimes que havien estat fidels al llarg de la seva vida es van llançar amb seguretat als braços del Salvador. Els altres, a la vista de la Santa Corona i recordant l’amor del Senyor que havien menyspreat, es van precipitar aterrits a l’abisme etern. La impressió d’aquesta visió era tan gran que la pobra monja, en explicar-la, encara tremolava de por i de por.