Devoció a la Divina Misericòrdia en l’hora extrema de la mort

26. A l’hora extrema de la mort. - La misericòrdia de Déu arriba al pecador moltes vegades en l'última hora d'una manera singular i misteriosa. Exteriorment semblaria que ara tot està perdut, però no és així. L’ànima, il·luminada pel raig d’una poderosa última gràcia, en el moment final pot recórrer a Déu amb tanta força d’amor que, en un instant, rep d’ell el perdó dels pecats i la remissió dels dolors. No obstant això, externament no veiem cap signe de penediment, ni de contrició, perquè el moribund ja no reacciona de manera visible. Com és inescrutable la misericòrdia de Déu! Però, horror! També hi ha ànimes que, voluntàriament i conscientment, rebutgen fins i tot la gràcia extrema amb menyspreu.
Es digui, per tant, que fins i tot en plena agonia, la misericòrdia divina situa aquest moment de claredat en les profunditats de l’ànima, a través de les quals l’ànima, si ho desitja, troba la possibilitat de tornar a ell. Tanmateix, succeeix que hi ha ànimes de tanta penúria interior que trien conscientment l’infern, fent vanes no només les oracions elevades a Déu per elles, sinó fins i tot frustrant els mateixos esforços de Déu.

27. L’eternitat no serà suficient per donar-vos les gràcies. - Déu de la misericòrdia infinita, que es va dignar a enviar-nos el teu únic engendrat com a prova insuperable de la teva misericòrdia, obre els teus tresors als pecadors, perquè puguin treure de la teva misericòrdia no només el teu perdó, sinó també la santedat amb la seva amplitud. són capaços. Pare d’una bondat il·limitada, vull que tots els cors recorrin a la vostra misericòrdia amb confiança. Si no fos per això, ningú que es trobés davant teu podria perdonar-se. Quan ens reveleu aquest misteri, l’eternitat no serà suficient per donar-vos les gràcies.

28. La meva confiança. - Quan la meva naturalesa humana s’apodera de la por, la meva confiança en la infinita misericòrdia em desperta immediatament. Al seu davant, tot cedeix, tal com fa l’ombra de la nit quan apareixen els rajos del sol. La certesa de la teva bondat, Jesús, em convenç de mirar fins i tot la mort als ulls amb coratge. Sé que no em passarà res, sense la presència de la misericòrdia divina. Ho celebraré en el curs de la vida i en el moment de la mort, en la meva resurrecció i per l'eternitat. Jesús, cada dia la meva ànima s’enfonsa en els raigs de la teva misericòrdia: no sé un instant en què no actuï sobre mi. La teva misericòrdia és el fil conductor de la meva vida. La meva ànima es desborda, Senyor, amb la teva bondat.

29. La flor de l’ànima. - La misericòrdia és la més gran de les perfeccions divines: tot el que m’envolta la proclama. La misericòrdia és la vida de les ànimes, la condescendència de Déu cap a elles és inesgotable. Oh Déu incomprensible, que gran és la teva misericòrdia! Els àngels i els homes han sortit del seu ventre i ella supera tota la seva comprensió. Déu és amor i la misericòrdia és la seva acció. La misericòrdia és la flor de l’amor. Allà on giro els ulls, tot em parla de misericòrdia, fins i tot de justícia, perquè la justícia també brolla de l’amor.

30. Quanta felicitat em crema al cor! - Tota ànima confia en la misericòrdia del Senyor: mai ho nega a ningú. El cel i la terra es poden esfondrar abans que s’acabi la misericòrdia de Déu. Quanta felicitat em crema al cor en pensar la teva incomprensible bondat, oh Jesús meu! Vull dirigir-vos a tots aquells que han caigut en pecat, perquè puguin trobar la vostra misericòrdia i exaltar-vos per sempre.