La devoció del dimecres a Sant Josep: font de gràcia

Déu ha de ser honrat i beneït en les seves infinites perfeccions, en les seves obres i en els seus sants. Aquest honor sempre se li ha de rendir tots els dies de la nostra vida.

Tanmateix, la pietat dels fidels, aprovada i augmentada per l’Església, dedica alguns dies a donar un honor particular a Déu i als seus sants. Així, divendres està dedicat al Sagrat Cor, dissabte a la Mare de Déu, dilluns a la memòria dels difunts. Dimecres està dedicat al gran patriarca. De fet, aquest dia és costum multiplicar els actes de respecte en honor de Sant Josep, amb petites flors, oracions, comunions i misses.

Dimecres és estimat pels devots de Sant Josep i no deixeu passar aquest dia sense pagar-li alguna deferència, que podria ser: una missa escoltada, una devota Comunió, un petit sacrifici o una pregària especial ... Es recomana la pregària de set. dolors i els set goigs de Sant Josep.

De la mateixa manera que es dóna una importància especial al primer divendres del mes, a reparar el Sagrat Cor, i al primer dissabte, a reparar el Cor Immaculat de Maria, també és convenient recordar Sant Josep cada primer dimecres del mes.

Allà on hi ha una església o un altar dedicat al Sant Patriarca, el primer dimecres és habitual fer pràctiques particulars, amb missa, sermons, cançons i oracions públiques. Però, a més d'això, cadascú en privat aquell dia proposa honorar el Sant. Un acte aconsellable per als devots de Sant Josep seria el següent: Comunicar-se el primer dimecres amb aquestes intencions: reparar les blasfèmies que es diuen contra Sant Josep, aconseguir que la seva devoció es difongui cada cop més, implorar una mort feliç per obstinar els pecadors i assegurar-nos mort pacífica.

Abans de la festa de Sant Josep, el 19 de març, era costum santificar els dimecres set. Aquesta pràctica és una preparació excel·lent per a la seva festa. Per fer-ho més solemne, es recomana celebrar misses aquests dies, amb la col·laboració dels devots.

Els set dimecres, de manera privada, poden ser solemnitzats en qualsevol època de l'any, per obtenir gràcies particulars, per a l'èxit d'alguns negocis, per ser ajudats per la Providència i sobretot per obtenir gràcies espirituals: resignació en les proves de la vida, força en les temptacions, la conversió d'algun pecador almenys en el punt de la mort. Sant Josep, honorat durant set dimecres, rebrà moltes gràcies de Jesús.

Els pintors representen el nostre Sant en diferents actituds. Una de les pintures més habituals és la següent: Sant Josep amb el Nen Jesús en braços, que està donant unes roses al Pare Putatiu. El Sant agafa les roses i les deixa anar abundantment, simbolitzant els favors que atorga als qui l’honoren. Que cadascú aprofiti la seva poderosa intercessió, per al seu propi benefici i el del pròxim.

exemple
Al turó de San Girolamo, a Gènova, hi ha una església de les germanes carmelites. Allà es venera una imatge de Sant Josep, que desperta molta devoció; té una història.

El 12 de juliol de 1869, mentre es solemnitzava la novena de la Mare de Déu del Carmine, una de les espelmes, en haver caigut davant la pintura de Sant Josep, que estava en tela, la va incendiar; això va progressar lentament, desprenent un lleuger fum.

La flama va cremar el llenç d’un costat a l’altre i va seguir una línia quasi rectangular; no obstant això, quan es va apropar a la figura de Sant Josep, de seguida va canviar de direcció. Va ser un foc savi. Havia d’haver seguit el seu curs natural, però Jesús no va permetre que el foc tocés la imatge del seu Pare Putatiu.

Fioretto: trieu una bona feina per fer tots els dimecres per merèixer l’assistència de Sant Josep a l’hora de la mort.

Giaculatoria - Sant Josep, beneïu tots els vostres devots!

Pres de San Giuseppe per don Giuseppe Tomaselli

El 26 de gener de 1918, quan tenia setze anys, vaig anar a l’església parroquial. El temple estava desert. Vaig entrar al Baptisteri i allà em vaig agenollar al costat de la Font Baptismal.

Vaig pregar i meditar: en aquest lloc, fa setze anys, vaig ser batejat i regenerat per a la gràcia de Déu i em van posar sota la protecció de sant Josep. Aquell dia, em van escriure al llibre dels vius; un altre dia estaré escrit en el dels difunts. -

Han passat molts anys des d’aquell dia. La joventut i la virilitat es van gastar en l’exercici directe del ministeri sacerdotal. He destinat aquest darrer període de la meva vida a l’apostolat de premsa. Vaig poder posar en circulació un bon nombre de fulletons religiosos, però vaig notar una llacuna: no he dedicat cap escrit a Sant Josep, del qual porto el nom. Cal escriure alguna cosa en honor seu, agrair-li l’assistència que em va donar des del naixement i obtenir la seva ajuda a l’hora de la mort.

No pretenc narrar la vida de sant Josep, sinó fer reflexions pietoses per santificar el mes anterior a la seva festa.