Haste no és cristià, aprèn a tenir paciència amb tu mateix

I. En l'adquisició de la perfecció cal esperar sempre. He de descobrir un engany, diu sant Francesc de Sales. Alguns voldrien una perfecció perfecta, perquè n'hi hauria prou amb lliscar-la, com una faldilla, per trobar-se perfecte sense esforç. Si això fos possible, jo seria l'home més perfecte del món; ja que, si estigués en el meu poder donar perfecció als altres, sense que ells fessin res, començaria a prendre-la de mi mateix. Els sembla que la perfecció és un art, del qual n'hi ha prou amb trobar el secret per convertir-se immediatament en mestres sense cap dificultat. Quin engany! El gran secret és fer i treballar assíduament en l'exercici de l'amor diví, per aconseguir la unió amb la bondat divina.

Tanmateix, cal tenir en compte que el deure de fer i de treballar es refereix a la part superior de la nostra ànima; a causa de les resistències que vénen de la part baixa, no s'ha de fer més cas del que fan els vianants, els gossos bordant de lluny (cf.

Acostumem-nos, doncs, a buscar la nostra perfecció per camins ordinaris, amb tranquil·litat d'ànim, fent allò que depèn de nosaltres per a l'adquisició de les virtuts, mitjançant la constància en la pràctica, segons la nostra condició i vocació; aleshores, pel que fa a arribar tard o d'hora a la meta desitjada, siguem pacients, deferint-nos a la divina Providència, que s'encarregarà de consolar-nos en el temps que ens ha posat; i encara que haguem d'esperar fins a l'hora de la mort, contentem-nos, paguem per complir amb el nostre deure fent sempre el que ens toca i en el nostre poder. Sempre tindrem la cosa desitjada aviat, quan a Déu plaurà que ens la doni.

Aquesta resignació a esperar és necessària, perquè la seva manca pertorba fortament l'ànima. Contentem-nos doncs de saber que Déu, que ens governa, fa les coses bé, i no esperem sentiments especials ni una llum particular, sinó que caminem com cecs darrere l'escorta d'aquesta Providència i sempre amb aquesta confiança en Déu, fins i tot entre desolacions, pors, tenebres i creus de tota mena, que ell estarà encantat d'enviar-nos (cf.

He de santificar-me no pel meu propi avantatge, comoditat i honor, sinó per a la glòria de Déu i la salvació dels joves. Per tant, seré pacient i tranquil sempre que hagi de prendre nota de la meva misèria, convençut que la gràcia totpoderosa actua a través de la meva debilitat.

II. Es necessita paciència amb un mateix. Esdevenir amos de la pròpia ànima en un moment i tenir-la completament a les mans, des del principi, és impossible. Acontenta't amb anar guanyant terreny a poc a poc, avisa sant Francesc de Sales, davant la passió que et fa la guerra.

Has de suportar els altres; però primer de tot ens aguantem i tenim la paciència de ser imperfectes. Ens agradaria arribar al repòs interior, sense passar per contratemps i lluites habituals?

Prepara la teva ànima per a la tranquil·litat des del matí; durant el dia tingueu cura de tornar-lo a trucar sovint i tornar-lo a prendre a les vostres mans. Si per casualitat tens alguna alteració, no t'espantis, no et pensis ni el més mínim; però, aviseu-la, humilieu-vos en silenci davant Déu i intenteu tornar a posar l'esperit en l'estat de dolçor. Digues a la teva ànima: - Vinga, hem posat el peu malament; anem ara i estiguem en guàrdia. - I cada cop que caiguis, repeteix el mateix.

Aleshores, quan gaudiu de la pau, aprofiteu la bona voluntat, multiplicant els actes de dolçor en totes les ocasions possibles, fins i tot les petites, perquè, com diu el Senyor, als qui són fidels en les petites coses, les grans seran confiades (Lc 16,10). :444). Però sobretot no et desanimis, Déu t'agafa per la mà i, tot i que et deixa ensopegar, ho fa per demostrar-te que, si no t'agafés, cauries del tot: així li agafes la mà amb més força ( Carta XNUMX).

Ser servent de Déu vol dir ser caritatiu amb el proïsme, formar una resolució indispensable en la part alta de l'esperit de seguir la voluntat de Déu, tenir una humilitat i senzillesa molt profundes, que ens inspira a confiar en Déu i ens ajuda a aixecar-nos de tots. de les nostres caigudes, per ser pacients amb nosaltres en les nostres misèries, per suportar els altres pacíficament en les seves imperfeccions (Carta 409).

Serviu el Senyor amb fidelitat, però serviu-lo amb llibertat filial i amorosa sense cor molestament amarg. Guardeu en vosaltres un esperit de joia santa, moderadament difós en els vostres actes i paraules, perquè els virtuosos que us veuen i glorifiquin Déu (Mt 5,16), únic objecte de les nostres aspiracions (Carta 472), rebin l'alegria. Aquest missatge de confiança i confiança de Sant Francesc de Sales tranquil·litza, restaura el coratge i indica el camí segur per avançar, malgrat les nostres debilitats, evitant la pusil·lanimitat i la presumpció.

III. Com comportar-se en les nombroses ocupacions per evitar les presses excessives. La multiplicitat d'ocupacions és una condició favorable per a l'adquisició de virtuts vertaderes i sòlides. La multiplicació dels afers és un martiri constant; la diversitat i multitud d'ocupacions és més inquietant que la seva gravetat.

En el maneig del teu negoci, ensenya sant Francesc de Sales, no confies que podràs triomfar amb la teva indústria, sinó només amb l'ajuda de Déu; per tant, confieu totalment en la Providència d'ell, convençut que farà el possible, sempre que vosaltres, per la vostra part, hi poseu una diligència tranquil·la. De fet, les diligències precipitades danyen els cors i els negocis i no són diligència, sinó angoixes i trastorns.

Aviat serem a l'eternitat, on es veurà com de petits són tots els afers d'aquest món i com de poc importava fer-ho o no; aquí, al contrari, lluitem al seu voltant, com si fossin grans coses. Quan érem petits, quin fervor recollim peces de rajoles, fusta i fang per construir cases i edificis diminuts! I si algú els llençava allà baix, era un problema; però ara sabem que tot allò importava molt poc. Així serà un dia al cel; llavors veurem que els nostres vincles amb el món van ser autèntiques infanteses.

No vull, amb això, menysprear la cura que hem de tenir de tals bagatelas i petiteses, havent-nos-les donat Déu per a la nostra ocupació en aquest món; però voldria desfer-me de l'ardor febril que t'espera. Juguem també als nostres fills, però en fer-los no perdem el cap. I si algú bolca caixes i edificis, no ens preocupem tant, perquè quan arribi el vespre, quan ens haurem de posar a cobert, vull dir en el punt de la mort, totes aquestes petites coses seran inútils: llavors haurem de retirar-se a casa del nostre Pare (Sl 121,1).

Assistiu amb diligència als vostres negocis, però sabeu que no teniu cap negoci més important que la vostra pròpia salvació (Carta 455).

En la diversitat d'ocupacions l'única és la disposició de l'ànima amb què esperes. Només l'amor és el que diversifica el valor de les coses que fem. Procurem tenir sempre una delicadesa i una noblesa de sentiments, que ens faci buscar només el gust del Senyor, i Ell farà que les nostres accions siguin belles i perfectes, per petites i comunes que siguin (Carta 1975).

Senyor, fes-me pensar a copsar i aprofitar sempre les oportunitats per servir-te, practicant les virtuts minut a minut, sense cap preocupació pel passat ni pel futur, perquè cada moment present em porti el que he de fer. amb calma i diligència, per a la vostra glòria (cf. Carta 503).