L’alegria de l’ànima en sortir del Purgatori

L’ànima, després de tantes penes que va suportar l’amor, sent fora del cos i fora del món, aprecia immensament Déu, Suprem Bé, suprem santedat, suprema bondat, i és acollida per Déu amb amor infinit, en una abraçada d’alegria indiscutible. L’ànima conquereix la pàtria celestial, el paradís, durant tota l’eternitat.
Cap ment humana no pot imaginar ni descriure l’exaltació d’aquella hora beneïda, en què l’ànima, purificada per l’expiació, vola d’ella al Cel, pura com quan Déu la va crear i feliç de sentir-se per sempre unida al seu Suprem. bé, en un oceà de felicitat i pau.
Cap comparació terrenal és suficient per fer-nos una idea.
L’exili que torna a la pàtria després de llargs anys d’absència, que torna a veure la seva terra natal i, abraça, ple d’alegria, la gent més estimada a recuperar la llibertat i la pau; el malalt que, completament restaurat, revisa les habitacions de la seva llar i reprèn la serenitat de la vida activa, ni tan sols ens pot donar una idea pàl·lida del retorn gloriós i festiu de l’ànima a Déu i de l’etern goig de la vida que no es pot perdre més. Intentem fer-ne una idea pàl·lida, empènyer-nos a viure holandesament, acollir els dolors de la vida en perfecta unió amb la Voluntat divina i, per augmentar els nostres mèrits, aprofitant totes les riqueses que ens proporciona Jesús a l’Església.
La mateixa intensitat dels dolors del Purgatori pot fer que suposem de manera palesa la intensitat de l’alegria d’una ànima que, alliberada, entra al Paradís, perquè tota alegria terrenal es mesura pel dolor. Tampoc es pot sentir la satisfacció d’un got d’aigua freda, si no teniu set, la sacietat d’un menjar saborós, si no teniu gana; l’alegria d’un descans tranquil, si no esteu cansats.
L’ànima, doncs, que té una expectativa de felicitat perpètua i atormentant, amb un amor a Déu que creix i s’intensifica fins al punt que es purifica, al final de la purificació, a la invitació amorosa de Déu, s’afanya a Ell, i tot és un cant d’agraïment, pels mateixos dolors que va patir, més que no té agraïment pels malalts curats, pels dolors que li va provocar el cirurgià.