La història de la Mare de Déu que li agradava explicar al Pare Pio

Padre Pio, o San Pio da Pietrelcina, va ser un frare caputxí italià que va viure entre finals del segle XIX i mitjans del XX. És conegut sobretot pels seus estigmes, és a dir, les ferides que van reproduir les ferides de Crist a la seva carn durant la Passió, i pels seus carismes, és a dir, les particulars qualitats sobrenaturals que Déu li havia concedit.

Un dels trets més distintius de l'espiritualitat del Pare Pio va ser la seva profunda i intensa relació amb el la verge Maria. Des de petit, de fet, s'havia consagrat a la Mare de Déu i havia desenvolupat una devoció mariana molt forta. Aquesta relació es va reforçar encara més quan, l'any 1903, el Pare Pio va ser consagrat a la Mare de Déu i li va prometre que dedicaria la seva vida a la seva glòria.

Jesús

Durant la seva vida, el Pare Pio va tenir nombrosos reunions amb la Mare de Déu, que li va parlar i l'assessorava en diversos moments de la seva existència. Un dels episodis més coneguts es va produir l'any 1915, quan el Pare Pio va caure greument malalt i va ser curat miraculosament per la Verge. En aquella ocasió, Maria li va demanar que fes un vot de castedat perpètua i que es consagrés completament a la seva voluntat.

Verge

El Pare Pio considerava la Mare de Déu com a pròpia mare espiritual i confiava en ella en cada moment de la seva vida. Tenia una gran confiança en la Mare de Déu i sabia que sempre el protegiria i l'acompanyaria en el seu camí de fe. Aquesta confiança també es va manifestar en la manera com va animar els seus devots a recórrer amb confiança a la Mare de Déu, amb la certesa que ella els vindria en ajuda.

El gran cor de la Madonna

Hi ha una història, sobretot, que al Sant li agradava explicar sobre la Mare de Déu. Jesús, caminava pel Paradís i cada cop que ho feia trobava un gran nombre de pecadors, certament no dignes de ser-hi. Així que va decidir recórrer a Sant Pere per recomanar-li que prestés atenció als que entren al Cel.

Però durant 3 dies consecutius, Jesús, continuant caminant, sempre es trobava amb els pecadors de sempre. Així, amonesta sant Pere dient-li que li llevarà les claus del Paradís. Sant Pere, en aquell moment, va decidir explicar a Jesús el que havia vist, i li diu que Maria obria cada nit les portes del Paradís i deixava entrar els pecadors. Tots dos van aixecar les mans. Ningú no podia fer res. Maria amb el seu gran cor no va oblidar cap dels seus fills, ni el més petit dels pecadors.