La història de Rhoan Ketu: El nen que estimava Jesús.
La commovedora història del jove acaba el 4 de juny de 2022 Rohan Ketu, un noi de 18 anys amb distròfia muscular.
La història de Rohan Ketu comença fa 18 anys, quan va perdre la seva mare als 3 anys. Quedat amb el seu pare, alcohòlic, Rhoan va viure en un greu estat d'abandonament fins que va ser acollit per les monges del Casa de la Caritat.
El que les monges es van trobar davant era un nen tancat, aterrit fins i tot de veus masculines, a causa del fort trauma patit mentre vivia amb el pare. Va romandre molt de temps tancat en el seu silenci i sense que ningú el pogués ni tocar. Fins que a poc a poc va aprendre a gaudir de la vida, però sobretot a somriure.
Rhoan Ketu: el nen discapacitat que va tornar a trobar el seu somriure gràcies a la pregària
Amb tots els altres nens discapacitats, Rhoan havia après a assistir i estimar el catecisme, cosa que li va permetre conèixer Jesús, creure en un bé més gran, fins al punt de seguir la missa en llatí i participar activament en la missa en maharati.
Sota el coixí guardava imatges del Pare Pio i Joan Pau II, i creia profundament que els seus sants intercedien per alleujar el seu patiment. Malgrat el patiment físic, lluïa un somriure contagiós a la cara, que va transmetre a tots els que van tenir el plaer de seguir-lo.
Durant l'agonia que va durar 20 dies, Rohan va ser bressol i cuidat amb tot l'amor possible per Sor Julie Pereira, la mare Superiora, que el va cuidar durant 15 anys.
Per a la germana Julie Pereira, Rhoan era un propietari, gràcies a ell totes les monges van tenir la sensació de tenir cura del cos de Jesús, de sentir-lo a prop. També van aprendre a viure malgrat el sofriment, i van aprendre a pregar de la manera més sincera que mai hagin conegut.
Rhoan va ser per a tothom un exemple de paciència, resistència i amore. Però sobretot un exemple de força, d'entusiasme, d'aquella il·lusió que ha d'ajudar a tothom a reflexionar, i a avergonyir-se quan un es lliura per problemes trivials.