La nostra Senyora de Medjugorje us explica com comportar-vos amb les altres religions

21 de febrer de 1983
No sou vertaders cristians si no respecteu els vostres germans que pertanyen a altres religions.
Alguns passatges de la Bíblia que ens poden ajudar a comprendre aquest missatge.
Joan 15,9-17
Com el Pare m’ha estimat, també jo t’he estimat. Queda't en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, quedareu en el meu amor, tal com jo he guardat els manaments del meu Pare i en el seu amor. T'ho he dit perquè la meva alegria sigui en tu i la teva alegria sigui completa. Aquest és el meu manament: estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat. Ningú té un amor més gran que això: donar la vida pels seus amics. Sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic criats, perquè el criat no sap què fa el seu amo; però us he cridat amics, perquè us he fet saber tot el que he sentit del Pare. No m’heu escollit, però jo us he escollit i us he constituït per anar a donar fruits i el vostre fruit queda; perquè tot allò que demaneu al Pare en nom meu, us ho concedeixi. Això us ho dic: estimeu-vos els uns als altres.
1.Coríntics 13,1-13: Himne a la caritat
Fins i tot si parlés idiomes d’homes i àngels, però no tingués caritat, sóc com un bronze que ressona o un clavicèmbal que tintina. I si tingués el do de la profecia, coneixés tots els misteris i tota la ciència i posseís la plenitud de la fe per portar muntanyes, però no tingués cap caritat, no sóc res. I fins i tot si distribuís totes les meves substàncies i deixés cremar el meu cos, però no tenia caritat, res no em beneficia. La caritat és pacient, la caritat és benigna; la caritat no té enveja, no presumeix, no s’infla, no li falta respecte, no busca el seu interès, no s’enfada, no té en compte el mal rebut, no gaudeix d’injustícies, però es complau amb la veritat. Tot ho cobreix, ho creu tot, ho espera tot, ho aguanta tot. La caritat no s’acabarà mai. Les profecies desapareixeran; el do de les llengües cessarà i la ciència desapareixerà. El nostre coneixement és imperfecte i la nostra profecia és imperfecta. Però quan arribi allò que és perfecte, allò que és imperfecte desapareixerà. Quan era petit, parlava de petit, pensava de petit, raonava de petit. Però, convertit en home, vaig abandonar el que era de petit. Ara veiem com en un mirall, d’una manera confusa; però després veurem cara a cara. Ara ho sé imperfectament, però després ho sabré perfectament, com també se'm coneix. Aquestes són, doncs, les tres coses que queden: fe, esperança i caritat; però de tots el més gran és la caritat!