La nostra Senyora de Medjugorje us explica com protegir-vos del malvat

25 de maig de 1988
Benvolguts fills, us convido a l’abandonament total a Déu. Pregueu, fills, perquè Satanàs no us sacsegi com branques al vent. Sigues fort en Déu. Vull que tot el món conegui el Déu de l’alegria per tu. Feu testimoni de l’alegria divina amb la vostra vida, no us angusteu ni us preocupeu. Déu t’ajudarà i et mostrarà el camí. Vull que estimis tothom, bo i dolent, amb el meu amor. Només així l'amor s'apoderarà del món. Fills petits, sou meus: us estimo i vull que us abandoneu a mi per poder conduir-vos a Déu. Pregueu sense parar perquè Satanàs no us pugui aprofitar. Pregueu, perquè entengueu que sou meu. Et beneeixo amb la benedicció de l’alegria. Gràcies per haver respost a la meva trucada.
Alguns passatges de la Bíblia que ens poden ajudar a comprendre aquest missatge.
Gènesi 3,1-24
La serp era la més astuta de totes les bèsties salvatges que va fer el Senyor Déu i va dir a la dona: "És cert que Déu va dir: No heu de menjar cap arbre del jardí?". La dona va respondre a la serp: "Dels fruits dels arbres del jardí podem menjar, però del fruit de l'arbre que es troba al mig del jardí Déu va dir: No l'has de menjar i no l'has de tocar, sinó que moriràs". Però la serp va dir a la dona: "No morireu en absolut!" De fet, Déu sap que quan els mengeu, els ulls s’obririen i us faríeu com Déu, coneixent els bons i els dolents ". Llavors la dona va veure que l’arbre era bo per menjar, plaent a la vista i desitjable d’adquirir saviesa; ella va prendre una mica de fruita i la va menjar, després també la va donar al seu marit, que estava amb ella, i ell també la va menjar. Els dos van obrir els ulls i es van adonar que estaven nus; van trenar fulles de figues i es van fer cinturons. Llavors van escoltar el Senyor Déu que caminava al jardí a la brisa del dia i l’home i la seva dona s’amagaven del Senyor Déu enmig dels arbres del jardí. Però el Senyor Déu va cridar l'home i li va dir: "On ets?". Va respondre: "Vaig sentir el teu pas al jardí: tenia por, perquè estic nu, i em vaig amagar". Ell va continuar: "Qui et va saber que estaves nu? Has menjat de l’arbre del qual et vaig manar que no mengis? ". L’home va respondre: "La dona que vau col·locar al meu costat em va donar un arbre i em vaig menjar". El Senyor Déu va dir a la dona: "Què has fet?". La dona va respondre: "La serp m'ha enganyat i he menjat".

Llavors el Senyor Déu va dir al serpent: “Ja que heu fet això, maleïu més que tots els bestiar i més que totes les bèsties; a la panxa caminaràs i pols que menjaràs durant tots els dies de la teva vida. Faré enemistat entre vosaltres i la dona, entre el vostre llinatge i el seu llinatge: això us aixafarà el cap i us minareu el taló ". A la dona li va dir: "Us multiplicaré els dolors i els embarassos, amb el dolor donareu a llum als fills. El vostre instint serà cap al vostre marit, però ell us dominarà ". A l’home li va dir: “Perquè escoltàveu la veu de la vostra dona i vau menjar de l’arbre, del qual jo us havia manat: no l’heu de menjar, maleïu el terreny per vosaltres! Amb dolor traureu menjar durant tots els dies de la vostra vida. Les espines i els cardos es produiran per a tu i menjaràs l’herba del camp. Amb la suor de la cara menjareu pa; fins que tornis a la terra, perquè t’han tret: pols que ets i pols tornaràs! ". L’home va cridar la seva dona Eva, perquè era la mare de tots els éssers vius. El Senyor Déu va fer roba de pells per a l'home i els va vestir. El Senyor Déu digué llavors: “Heureu que l’home s’ha convertit en un de nosaltres, pel coneixement del bé i del mal. Ara, que ja no estengui la mà i ni tan sols agafi l’arbre de la vida, mengeu-lo i visqueu sempre! ". El Senyor Déu el va perseguir des del jardí d’Edèn, per treballar el sòl des d’on es va treure. Va allunyar l'home i va col·locar els querubins i la flama de l'esclata enlluernadora cap a l'est del jardí d'Edèn, per protegir el camí de l'arbre de la vida.
salm 51
Al cap de cor. Maskil. A càrrec de Davide.
Després de l'idumeu Doeg va arribar a Saül per informar-lo i dir-li: "David ha entrat a la casa d'Abimelec". Per què presumeixes del mal o arrogant de la teva iniquitat? Ordena les trampes cada dia; la teva llengua és com una fulla afilada, un enganyador. Prefereixes el mal al bé, la mentida a la parla honesta. T’agrada tota paraula de destrucció o llengua d’impostura. Per tant, Déu us enderrocarà per sempre, us trencarà, us arrencarà de la tenda i us arrencarà de la terra dels vius. Al veure, els justos tindran por i se’n riuran d’ell: Heus aquí l’home que no va posar la seva defensa en Déu, sinó que va confiar en la seva gran riquesa i es va fer fort pels seus crims ”. Jo, en canvi, com una olivera verda a la casa de Déu, m'abandono a la fidelitat de Déu ara i per sempre. Vull donar-vos les gràcies per sempre pel que heu fet; Espero en el teu nom, perquè és bo, davant dels teus fidels.
Tobias 6,10-19
Havien entrat als mitjans de comunicació i ja eren a prop d’Ecbatana, l’11 quan Raffaele va dir al noi: "Germà Tobia!". Ell va respondre: "Aquí estic". Ha continuat: "Hem de romandre amb Raguele aquesta nit, que és el seu parent. Té una filla que es diu Sara i cap altre fill o filla que no sigui Sara. Vostè, com el parent més proper, té dret a casar-se amb ella més que a qualsevol altre home i a heretar les possessions del seu pare. És una noia seriosa, valenta, molt maca i el seu pare és una bona persona ". I va afegir: “Tens dret a casar-te amb ella. Escolta'm, germà; Aquesta nit parlaré amb el pare sobre la nena, perquè la mantindrà com a núvia. Quan tornem a la ràbia, tindrem el casament. Sé que Raguel no podrà rebutjar-ho ni prometre-ho a d’altres; incorreria en la mort segons la prescripció de la llei de Moisès, ja que sap que abans de qualsevol altre depèn de la seva filla. Així que escolta'm, germà. Aquesta nit parlarem de la noia i li demanarem la mà. A la tornada de Rage, la prendrem i la portarem amb nosaltres a casa vostra. " Llavors Tobias va respondre a Raffaele: “Germà Azària, he sentit que ja han estat donats com a dona a set homes i van morir a la sala de noces la mateixa nit que es van unir a ella. També vaig sentir que un dimoni mata els marits. Per això tinc por: el dimoni està gelós d’ella, no la fa mal, però si algú vol apropar-se a ell, el mata. Sóc l’únic fill del meu pare. Tinc por de morir i de portar la vida del meu pare i la meva mare a la fossa per l’angoixa de la meva pèrdua. No tenen un altre fill que els pugui enterrar ". Però l'home li va dir: "Potser has oblidat les advertències del teu pare, que et va recomanar casar-te amb una dona de la teva família? Escolta’m per tant, germà: no et preocupis per aquest dimoni i casat amb ella. Estic segur que estaran casats aquesta nit. Tanmateix, quan entreu a la cambra nupcial, agafeu el cor i el fetge del peix i poseu-los una mica a les brases d’encens. L’olor s’escamparà, el diable haurà d’olorar-la i fugir i ja no apareixerà al seu voltant. Aleshores, abans d’unir-s’hi, tots dos us aixequeu per resar. Preguem al Senyor del cel per que la seva gràcia i la seva salvació vinguin damunt vostre. No tingueu por: us ha destinat a l'eternitat. Seràs tu qui ho desi. Ella us seguirà i crec que d’ella tindreu fills que seran per vosaltres com a germans. No us preocupeu ". Quan Tobia va sentir les paraules de Raffaele i va saber que Sara era la seva parenta de sang del llinatge de la família del seu pare, el va estimar fins al punt que ja no podia desviar el seu cor d'ella.