La nostra senyora de Medjugorje us explica com viure la relació amb Déu
25 de novembre de 2010
Estimats fills, us miro i veig la mort desesperada, la inquietud i la fam al vostre cor. No hi ha pregària ni confiança en Déu, així que l'Altíssim em permet donar-te esperança i alegria. Obrir. Obriu els vostres cors a la misericòrdia de Déu i Ell us donarà tot el que necessiteu i omplirà els vostres cors de pau perquè Ell és la pau i la vostra esperança. Gràcies per haver respost a la meva trucada.
Alguns passatges de la Bíblia que ens poden ajudar a comprendre aquest missatge.
1 Cròniques 22,7-13
David va dir a Salomó: "El meu fill, jo havia decidit construir un temple en nom del Senyor, Déu meu. Però aquesta paraula del Senyor se'm va adreçar: Heu vessat massa sang i heu fet grans guerres; per tant no construireu el temple en nom meu, perquè heu vessat molta sang a la terra davant meu. Heus aquí us naixerà un fill que serà un home de pau; Li concediré tranquil·litat de tots els seus enemics que l’envolten. Es dirà Salomó. En els seus dies concediré pau i tranquil·litat a Israel. Construirà un temple al meu nom; ell serà fill per a mi i jo seré pare per a ell. Establiré el tron del seu regne sobre Israel per sempre. Ara, fill meu, el Senyor estarà amb vosaltres de manera que pugueu construir un temple al Senyor, el vostre Déu, tal com us va prometre. Doncs bé, el Senyor et concedeix saviesa i intel·ligència, fes-te rei d’Israel a observar la llei del Senyor, el teu Déu, per descomptat que triomfaràs, si intentes practicar els estatuts i els decrets que el Senyor ha prescrit a Moisès per a Israel. Sigui fort, coratge; no tingueu por i no us abatiu.
Lamentacions 3,19-39
El record de la meva misèria i de la meva vagada és com l’absenta i el verí. Ben ho recorda i la meva ànima cau dins meu. Tinc la intenció de recordar això i vull recuperar l'esperança. Les misericòrdies del Senyor no s’acaben, la seva compassió no s’esgota; es renoven cada matí, gran és la seva fidelitat. “La meva part és el Senyor —exclamo— per això vull confiar en ell”. El Senyor és bo amb els qui esperen en ell, amb l’ànima que el busca. És bo esperar en silenci la salvació del Senyor. És bo que l'home suporti el jou des de la joventut. Deixa’l seure sol i callar, perquè ell l’ha imposat; posa la boca a la pols, potser encara hi ha esperança; gireu la galta cap als qui el copegen, satisfeu-vos de les humiliacions. Perquè el Senyor no rebutja mai ... Però, si pateix, també tindrà pietat segons la seva gran misericòrdia. Perquè contra el seu desig humilia i afligeix els fills de l'home. Quan aixafen tots els presos del país sota els seus peus, quan distorsionen els drets d’un home en presència de l’Altíssim, quan s’equivoquen amb un altre en una causa, el Senyor no veu tot això? Qui va parlar mai i la seva paraula es va complir, sense que el Senyor ho hagués manat? Les desgràcies i el bé no procedeixen de la boca de l'Altíssim? Per què un ésser viu, un home, lamenta els càstigs dels seus pecats?