La nostra Senyora ens ensenya a fer devoció a la Trinitat

Maria i la Trinitat.

Sant Gregori l’obrador de les meravelles, havent resat a Déu per il·luminar-lo sobre aquest misteri, li va aparèixer Maria SS. qui va encarregar a sant Joan Ev. digueu que ho expliqueu; i va anotar els ensenyaments que tenia.

PRÀCTIQUES. 1) El rètol de la Creu. Morint a la creu i ensenyant la fórmula del Baptisme, Jesús va proporcionar els dos elements que la conformen; no hi havia res per unir-los. Al principi, però, ens limitàvem a una creu al front. Prudentius (segle VI) parla d’una petita creu als llavis, com es fa ara a l’evangeli. El signe de creu actual es troba en ús a l'est al segle. VIII. Per a Occident no tenim testimonis anteriors al segle. XII. Al principi es va fer amb tres dits, en memòria de la Trinitat: pels benedictins es va introduir l’ús de fer-ho amb tots els dits.

2) La Glòria Patri. És l’oració més coneguda després del Pater i l’avinguda. és el record de l'Església, que durant 15 segles no ha deixat de repetir-se en la seva litúrgia. Es denomina Dossologia (lloança) menor, per distingir-la de la major, a saber, la Glòria in excelsis.

Al principi va anar acompanyat d’una genuflexió. Encara ara el capellà a les oracions litúrgiques i els fidels en la recitació privada de l’Angelus i el Rosari a la Glòria inclinen el cap. Convé esperar que una pregària tan bonica no només fos considerada com un apèndix del Pater i de la Calamarsa o dels Salms, sinó que formés una oració d’elogi i d’adoració a la Trinitat en si mateixa. Per la recitació de 3 Glòries per agrair a Déu els privilegis atorgats a Maria SS.

EL TRACTAT MÉS BELLI que podem fer a la Trinitat és complaure’ns que la seva glòria no creada, infinita, eterna, essencial, la que Déu té en si mateix, per ell mateix, per a ell mateix, que les 3 persones divines es donin, la glòria que i Déu mateix, no falla mai, mai no es veurà reduït per tots els esforços de l'infern. Heus aquí el significat de Glòria. Però amb això encara volem esperar que l’intrínsec s’afegeixi a aquesta glòria intrínseca. Ens agradaria que tots els éssers raonables el coneguessin, l’estimessin i l’obeissin ara i sempre. Però, quina contradicció si, tot recitant aquesta oració, no estàvem en la gràcia de Déu i no estàvem fent la seva voluntat!

S. BEDA va dir: "Déu lloa més que funciona amb paraules". Tot i això, va ser excel·lent en elogiar-lo amb paraules i fets i va morir el dia de l'Ascensió (731) cantant la Glòria en cor i va continuar a cantar-la al cel amb el beneït de tota l'eternitat.