Nostra Senyora de Medjugorje al visionari Jacov: et portaré a veure el Cel

"Et portaré a veure el cel ..."

JAKOV: Ens va agafar de la mà ... només va durar ...

PADRE VIVI: Escolta a Jakov; Voldria un aclariment. T’ha agafat per la mà dreta o la mà esquerra?

JAKOV: No me'n recordo.

PADRE VIVI: Sabeu per què us ho pregunto? Vicka sempre diu que la Madonna la va agafar per la mà dreta.

JAKOV: I després em va agafar per la mà esquerra.

PARE VIVI: I què va passar?

JAKOV: No va durar molt de temps després ... De seguida vam veure el cel ...

PADRE VIVI: Escolta, com vas aconseguir sortir de casa?

JAKOV: La Mare de Déu ens va portar i tot es va obrir.

PARE LIVIO: Es va obrir el sostre?

JAKOV: Sí, tot. Després vam arribar de seguida al Cel.

PARE LIVIO: En un instant?

JAKOV: En un instant.

PADRE VIVI: Quan pujaves al cel, heu mirat cap avall?

JAKOV: No.

PARE LIVIO: No heu mirat cap avall?

JAKOV: No.

PARE LIVIO: No heu vist res mentre pugeu?

JAKOV: No, no, no. Entrem en aquest immens espai ...

PARE LIVIO: Un moment. Vaig sentir que primer passaves per una porta. Hi havia alguna porta o no?

JAKOV: Sí, n’hi havia. Vicka diu que també va veure ..., com es diu ...

PARE VIVI: San Pietro.

JAKOV: Sí, Sant Pietro.

PARE LIVIO: Tu, ho has vist?

JAKOV: No, no ho vaig mirar. Vaig tenir tanta por en aquell moment que al cap no sé què ...

PADRE VIVI: En canvi, Vicka ho va mirar tot. De veritat, sempre ho veu tot, fins i tot en aquesta terra.

JAKOV: Va ser més valenta.

PARE LIVIO: Dius que miraves cap avall i que veies la terra petita, i també dius que, abans d’entrar al cel, hi havia una porta tancada. Estava tancat?

JAKOV: Sí, i es va anar obrint a poc a poc i vam entrar.

PARE LIVIO: Però qui l’ha obert?

JAKOV: No ho sé. Sol ...

PADRE VIVI: Es va obrir per si sol?

JAKOV: Sí, sí.

PADRE VIVI: És obert davant de la Madonna?

JAKOV: Sí, sí, és cert. Entrem en aquest espai ...

PADRE VIVI: Escolta, has caminat per alguna cosa sòlida?

JAKOV: Què? No, no sentia res.

PADRE VIVI: realment et van agafar molta por.

JAKOV: Eh, realment no sentia els peus ni les mans, en aquell moment.

PARE VIVI: La Mare de Déu us va agafar de la mà?

JAKOV: No, després d’això ja no em va donar la mà.

PADRE VIVI: Et va precedir i tu la vas seguir.

JAKOV: Sí.

PADRE VIVI: Era evident que va ser ella qui li va precedir en aquell misteriós regne.

JAKOV: Entrem en aquest espai ...

PARE LIVIO: Fins i tot si hi fos la Mare de Déu, teníeu la mateixa por?

JAKOV: Oh!

PADRE VIVI: Increïble, tenies por!

JAKOV: Perquè, com he dit abans, creus que ...

PARE LIVIO: Va ser una experiència completament nova.

JAKOV: Tot nou, perquè no vaig pensar mai ... Ho sabia, perquè ens van ensenyar des que érem nens que hi ha el cel, a més de l'infern. Però ja se sap, quan parlen amb un nen d’aquestes coses, s’espanta.

PADRE VIVI: No hem d’oblidar que Vicka tenia setze anys i Jakov només onze. Una important diversitat d’edat.

JAKOV: Eh, efectivament.

PARE VIVI: Per descomptat, és perfectament comprensible.

JAKOV: I quan li dius a un nen: "Ara et portaré a veure aquestes coses allà", crec que té por.

PARE LIVIO: (als presents): “Hi ha aquí un noi de deu anys? Aquí està. Mireu que petit és. Porta’l al més enllà i veuràs si no té por ”.

JAKOV: (al noi): No us desitjo això.

PARE LIVIO: Llavors, vas sentir una emoció molt gran?

JAKOV: Definitivament.

L’alegria del Cel

PADRE VIVI: Què has vist al cel?

JAKOV: Entrem en aquest immens espai.

PADRE VIVI: Un espai immens?

JAKOV: Sí, una llum preciosa en què es pot veure a l'interior ... Gent, molta gent.

PADRE VIVI: El paradís està ple?

JAKOV: Sí, hi ha molta gent.

PARE VIVI: Afortunadament sí.

JAKOV: Persones que anaven vestides amb túnica llarga.

PADRE VIVI: Vesteix, en el sentit de llargues túniques?

JAKOV: Sí, la gent cantava.

PADRE VIVI: Què cantava?

JAKOV: Va cantar algunes cançons, però no vam entendre què.

PADRE VIVI: Suposo que han cantat bé.

JAKOV: Sí, sí. Les veus eren precioses.

PADRE VIVI: Veus boniques?

JAKOV: Sí, belles veus. Però el que més em va cridar l’atenció va ser només l’alegria que veies a la cara d’aquella gent.

PADRE VIVI: S'ha vist l'alegria a les cares de la gent?

JAKOV: Sí, a la cara de la gent. I és l’alegria que se sent dins, perquè fins ara hem parlat de por, però quan vam entrar al cel, en aquell moment només vam sentir l’alegria i la pau que es poden sentir al Paradís.

PADRE VIVI: També ho has sentit al cor?

JAKOV: Jo també al cor.

PARE LIVIO: I així heu tastat una mica del Cel en cert sentit.

JAKOV: Vaig tastar aquella alegria i aquella pau que sentiu al cel. Per això, cada vegada que em pregunten com és el cel, no m’agrada molt parlar-ne.

PARE VIVI: No és expressable.

JAKOV: Perquè crec que el Paradís no és el que realment veiem amb els nostres ulls.

PADRE VIVI: interessant el que estàs dient ...

JAKOV: El cel és el que veiem i escoltem al nostre cor.

PARE VIVI: Aquest testimoni em sembla excepcional i molt profund. De fet, Déu s’ha d’adaptar a la debilitat dels nostres ulls carnosos, mentre que és al cor que ens pot comunicar les realitats més sublimes del món sobrenatural.

JAKOV: És el que se sent més important al seu interior. Per aquesta raó, fins i tot si volgués descriure el que sentia al cel, mai no podria, perquè el que el meu cor sentia no es pot expressar.

PADRE VIVI: El cel no era tant el que veies com el que dius per gràcia que senties dins teu.

JAKOV: El que he sentit, segur.

PADRE VIVI: I què has sentit?

JAKOV: Una immensa alegria, una pau, un desig de romandre, d'estar sempre allà. És un estat en què no penses en res ni en ningú. Et sents relaxat de totes formes, una experiència increïble.

PARE VIVI: Però éreu un nen.

JAKOV: Jo era petit, sí.

PADRE VIVI: Has sentit tot això?

JAKOV: Sí, sí.

PADRE VIVI: I què va dir la Mare de Déu?

JAKOV: La Mare de Déu va dir que les persones que s’han mantingut fidels a Déu van al Cel, per això, quan parlem del Cel, ara podem recordar aquest missatge de la Mare de Déu que diu: “He vingut aquí per salvar-vos a tots i portar-vos a tots un dia del meu Fill ”. Així, tots podrem conèixer aquella alegria i aquella pau que sentim dins. Aquesta pau i tot el que Déu ens pot donar s’experimenta al cel.

PADRE VIVI: Escolta

JAKOV: Has vist Déu al Paradís?

JAKOV: No, no, no.

PARE VIVI: Només has tastat la seva alegria i la seva pau?

JAKOV: Definitivament.

PADRE VIVI: L’alegria i la pau que Déu dóna al cel?

JAKOV: Definitivament. I després d'això ...

PARE LIVIO: També hi havia àngels?

JAKOV: No els he vist.

PARE LIVIO: No els heu vist, però Vicka diu que hi havia uns àngels volant a sobre. Observació absolutament correcta, ja que també hi ha àngels al cel. Només no mireu massa els detalls i aneu sempre a l’essencial. Esteu més atent a les experiències interiors que a les realitats exteriors. Quan vau descriure la Mare de Déu, no us referíeu tant a trets externs, però de seguida vau copsar la seva actitud de mare. De la mateixa manera que pel que fa al cel, el vostre testimoni tracta principalment d’una gran pau, d’una immensa alegria i del desig de romandre allà.

JAKOV: Definitivament.

PADRE VIVI: Bé, què més pots dir del cel, Jakov?

JAKOV: Res més del cel.

PARE LIVIO: Escolta, Jakov; quan veieu la Mare de Déu, ja no sentiu un petit Cel al vostre cor?

JAKOV: Sí, però és diferent.

PARE LIVIO: Ah sí? I què és la diversitat?

JAKOV: Com hem dit abans, la Mare de Déu és Mare. Al cel no sents aquest tipus d’alegria, sinó una altra.

PADRE VIVI: vols dir una alegria diferent?

JAKOV: Sentiu una altra alegria, diferent de la que sentiu quan veieu la Mare de Déu.

PARE LIVIO: Quan veieu la Mare de Déu, quina alegria sentiu?

JAKOV: Un goig de la mare.

PARE LIVIO: D’altra banda, com és l’alegria al cel: és més gran, menor o igual?

JAKOV: Per mi és un goig més gran.

PADRE VIVI: És més gran el del cel?

JAKOV: Més gran. Perquè crec que el Cel és el millor que podeu tenir. Però fins i tot la Mare de Déu us brinda molta alegria. Són dues alegries diferents.

PADRE VIVI: Es tracta de dos goigs diferents, però el del Cel és realment un goig diví, que sorgeix de la contemplació de Déu cara a cara. Se li va donar un avanç, en la mesura que puguis donar-li suport. Personalment puc dir que, en els nombrosos textos místics que he llegit durant la meva vida, mai no he sentit a parlar del paradís descrit en termes tan sublims i implicats, encara que es basin en la senzillesa més gran i realment comprensible per tothom.

PARE LIVIO: Bravo, Jakov! Ara anem a veure el Purgatori. Així que vas sortir del paradís ... Com va passar? La Mare de Déu t’ha portat a fora?

JAKOV: Sí, sí. I ens vam trobar ...

PADRE VIVI: Perdona, però tinc una pregunta: el cel és un lloc per a tu?

JAKOV: Sí, és un lloc.

PADRE VIVI: Un lloc, però no com hi ha a la terra.

JAKOV: No, no, un lloc sense fi, però no és com el nostre lloc aquí. És una altra cosa. Tota una altra cosa.