Nostra Senyora permet que Lucía escrigui el secret i li doni noves indicacions

L'esperada resposta del bisbe de Leiria va arribar tard i va sentir l'obligació d'intentar complir l'encàrrec rebut. Encara que a contracor, i amb por de no tornar-ho a aconseguir, cosa que la va deixar realment perplexa, ho va tornar a intentar i no va poder. Vegem com ens diu aquest drama:

Mentre esperava la resposta, el 3 de gener de 1 em vaig agenollar prop del llit que, a vegades, serveix de taula per escriure, i ho vaig tornar a intentar, sense poder fer res; el que més em va impressionar va ser que podia escriure fàcilment qualsevol altra cosa. Aleshores vaig demanar a la Mare de Déu que em fes saber quina era la voluntat de Déu, i vaig anar a la capella: eren les quatre de la tarda, l'hora que anava a visitar el Santíssim Sagrament, perquè era l'hora en què acostumo a ell. està més sol, i no sé per què, però m'agrada estar sol amb Jesús al tabernacle.

Em vaig agenollar davant del graó de l'altar de la Comunió i vaig demanar a Jesús que em fes saber quina era la seva voluntat. Acostumat com estava a creure que les ordres dels superiors són l'expressió irrefutable de la voluntat de Déu, no podia creure que no fos així. I perplex, mig absorbit, sota el pes d'un núvol fosc que semblava penjar sobre mi, amb la cara entre les mans, vaig esperar, sense saber com, una resposta. Llavors vaig sentir com una mà amistosa, afectuosa i materna em tocava l'espatlla, vaig mirar cap amunt i vaig veure la benvolguda Mare celestial. «No tingueu por, Déu ha volgut demostrar la vostra obediència, fe i humilitat; estigueu tranquils i escriviu el que us ordenen, però no el que us donen per entendre el seu significat. Després d'escriure'l, poseu-lo en un sobre, tanqueu-lo i tanqueu-lo i escriviu a l'exterior que només el pot obrir el 1960 el cardenal patriarca de Lisboa o el bisbe de Leiria”.

I vaig sentir l'esperit inundat d'un misteri de llum que és Déu i en Ell vaig veure i escoltar: la punta de la llança com una flama que s'estén fins a tocar l'eix de la terra i salta: muntanyes, ciutats, pobles i pobles amb els seus habitants estan enterrats. El mar, els rius i els núvols surten de les ribes, desborden, inunden i arrosseguen amb ells un nombre incalculable de cases i persones en un remolí: és la purificació del món del pecat en què s'ha submergit. L'odi i l'ambició causen una guerra destructiva! En el batec accelerat del cor i en el meu esperit vaig sentir el ressonar d'una dolça veu que deia: «Al llarg dels segles, una sola fe, un sol baptisme, una sola Església, santa, catòlica, apostòlica. En l'eternitat, Cel!». La paraula Cel em va omplir l'ànima de pau i felicitat, fins al punt que, quasi sense adonar-me'n, vaig repetir durant molt de temps: «Cel! El cel!". Tan bon punt va passar aquella força sobrenatural aclaparadora vaig començar a escriure i ho vaig fer sense dificultat, el 3 de gener de 1944, de genolls, recolzat al llit que em servia de taula.

Font: Un viatge sota la mirada de Maria - Biografia de Sister Lucy - Edicions OCD (pàgina 290)