La pregària en el silenci de l'ànima és un moment de pau interior i amb ell acollim la gràcia de Déu.
El pare Livio Franzaga és un sacerdot catòlic italià, nascut el 10 d'agost de 1936 a Cividate Camuno, a la província de Brescia. L'any 1983, el pare Livio va fundar Radio Maria Italia, una ràdio catòlica que emet per tota Itàlia i que ha tingut un gran èxit. També ha escrit diversos llibres, en els quals aborda temes com la fe, l'oració i la vida cristiana. Avui ens inspirem en aquests llibres per parlar-vos-en preghiera una de les exhortacions més profundes que la Mare de Déu ens va fer a Medjugorje es va dur a terme en el silenci de l'ànima.
Aquest tipus de pregària ens convida a deixar el món i entrar al diví, deixant de banda les preocupacions i condicionaments quotidians que ens angoixen. En el silenci de l'ànima, som capaços escoltar la veu de Déu que parla a través de la nostra consciència.
L'oració en el silenci de l'ànima, perquè és important
La pregària en el silenci de l'ànima és un moment de comunicació entre l'individu i la divinitat en què no calen paraules ni gestos externs, sinó que s'estableix una relació connexió directe i profund amb el diví.
En silenci ho intentem apagar el soroll i la confusió de la ment per obrir un espai intern de calma i tranquil·litat que et permeti entrar en contacte amb el sacre. Aquest silenci interior és un moment d'escolta i acollida de l'energia divina, en el qual ens obrim a la presència i a tot.'amor del diví sense necessitat de parlar o expressar-se amb paraules.
Durant aquest moment de reflexió profunda pots meditar, centreu-vos en la respiració o simplement deixeu que els pensaments es dissolguin per estar presents a la divinitat. En aquest estat de silenci i intimitat amb allò diví, es pot expressar els propis pensaments preocupacions, desitjos, gràcies o simplement comparteix el teu amor i gratitud.
És un moment de confiança i obertura, en què s'acull allò que el diví té per oferir i reconeix la seva dependència i interconnexió amb ell. També alimenta el pròpia espiritualitat i ens obrim a la presència divina a les nostres vides. És un moment de la pau interior, en què s'abandona el control i s'acull la gràcia del diví.