La pregària a l’Àngel de la Guarda que recitava cada dia el pare Pio per demanar-li una gràcia
O sant àngel guardià, cuideu la meva ànima i el meu cos.
Il·lumina la meva ment per conèixer millor el Senyor
i estimeu-lo amb tot el vostre cor.
Ajudeu-me en les meves oracions perquè no abandoni les distraccions
però presta-li la major atenció.
Ajudeu-me amb el vostre consell, per veure el bé
i fer-ho amb generositat.
Defensa'm dels entrebancs de l'enemic infernal i recolza'm en les temptacions
perquè sempre guanya.
Compenteu la meva fredor en l'adoració del Senyor:
no deixeu d’esperar a la meva custòdia
fins que em porti al cel,
on lloarem el Bon Déu junts per tota l’eternitat.
L’Àngel de la guarda i el Padre Pio
"Parlar" de l'Àngel de la Guarda significa parlar d'una presència molt íntima i discreta en la nostra existència: cadascun de nosaltres ha establert una relació particular amb el seu propi Àngel, tant si ho hem acceptat conscientment com si l'hem ignorat. Per descomptat, l’Àngel de la Guarda no és una prerrogativa de les grans personalitats religioses: el «no veure’l» i «no sentir-lo» de molts homes corrents, immersos en l’agitada vida de la vida quotidiana, no afecta en cap cas la seva presència al nostre costat.
El pensament del pare Pio sobre aquest àngel especial per a cadascun de nosaltres és sempre clar i conforme a la teologia catòlica i a la doctrina ascètica-mística tradicional. El pare Pio recomana a tots "una gran devoció per aquest àngel tan beneficiós" i estima "un gran regal de la Providència la presència d'un àngel que ens guarda, guia i il·lumina el camí cap a la salvació".
El Pare Pio de Pietralcina tenia una fe molt viva per l’Àngel de la Guarda. Sempre s’adreçava a ell i el contractava per fer les tasques més estranyes. El pare Pio va dir als seus amics i fills espirituals: "Quan em necessiteu, envieu-me el vostre àngel de la guarda".
Sovint també ell, com santa Gemma Galgani, feia servir l’àngel per lliurar cartes al seu confessor o als seus fills espirituals de tot el món.
Cleonice Morcaldi, la seva filla espiritual preferida, va escriure aquest excepcional episodi als seus diaris: “Durant la darrera guerra, el meu nebot va ser fet presoner. Feia un any que no sabíem res d’ell. Allà ens pensàvem morts. Els seus pares es van tornar bojos de pena. Un dia, la meva tia es va llançar als peus del pare Pio que era al confessionari i li va dir: “Digueu-me si el meu fill és viu. No em baixaré de peu si no m'ho dius ”. El pare Pio es va emocionar i, amb llàgrimes, va dir: "Aixeca't i calla". “Va passar més temps i la situació a la família s'havia tornat dramàtica. Un dia, ja no capaç de suportar les llàgrimes de cor dels meus oncles, vaig decidir demanar un miracle al Pare i, ple de fe, li vaig dir: «Pare, escric una carta al meu nebot Giovannino. Acabo de posar el nom al sobre perquè no sé on és. Tu i el vostre àngel de la guarda la porteu a on és ”. El pare Pio no em va respondre. Vaig escriure la carta i la vaig col·locar a la tauleta de nit la nit abans d’anar a dormir. L’endemà al matí, per sorpresa, i també per por, vaig veure que la carta havia desaparegut. Vaig anar a donar les gràcies al Pare i em va dir: “Gràcies a la Mare de Déu”. Al cap d’uns quinze dies, la família plorava d’alegria: havia arribat una carta de Giovannino en què responia exactament tot el que li havia escrit.
La vida del pare Pio és plena d’episodis similars –diu mossèn Del Ton– com la de molts altres sants. Joan d'Arc, parlant dels àngels guardians, va declarar als jutges que la van interrogar: "Els he vist moltes vegades entre els cristians".