La promesa de Jesús a Sant Geltrude per a aquells que practiquen aquesta devoció

Ningú no em pot donar el que és meu; sapigueu que si algú recita devotament aquesta pregària, obtindrà la gràcia de conèixer-me millor i, gràcies a l’eficàcia de les paraules que conté, atraurà sobre si mateix i rebrà en la seva ànima l’esplendor de la Divinitat, com aquell que, girant cap al sol, placa d’or pur, hi veu reflectida la brillantor dels raigs de llum ”.

Geltrude va sentir immediatament l’eficàcia d’aquesta promesa, perquè, acabada la pregària, va veure la seva ànima investida per la llum divina i va sentir, com mai abans, la dolçor del coneixement de Déu.

(Jesús a Santa Gertruda)

De sobte, la santa es va convertir en èxtasi i quan Grace va inundar el seu cor amb dolça violència, va dir la següent pregària inspirada:

Oh vida de la meva ànima, que els afectes del meu cor absorbits pel foc del teu amor m'uneixin íntimament a Tu! Que el meu cor romangui sense vida si estima alguna cosa sense Tu! No ets tu qui dóna bellesa a les flors, delecta els sabors, fa olor de perfum, sona harmonia, els afectes més estimats, l’atracció i la dolçor?

Sí, els gaudiments més deliciosos es troben en Tu, les abundants aigües de la vida brollen de Tu, cap a Tu atrau un encant irresistible, per a tu l’ànima està inundada de sants afectes, ja que ets l’abisme il·limitat de la Divinitat!

Oh rei dels reis més digne, oh sobirà sobirà, príncep de la glòria, mestre molt dolç, totpoderós protector, ets la perla vivificadora de la dignitat humana, creadora de meravelles, consellera de saviesa infinita, ajuda generosa, amic fidelíssim.

Qui us acompanya, tasta les delícies més castes; rep de tu les carícies més tendres, que ets el més dolç dels amics, el més tendre dels cors, el més afectuós dels cònjuges, el més cast dels amants!

Les flors de primavera ja no somriuen en comparació amb Tu, flor radiant de l’esplendor de Déu. Oh germà molt encantador, o Home jove ple de gràcia i força, oh company infinitament estimat, hoste generós, generós hoteler que serveix als teus amics com si eren tants reis, renuncio a totes les criatures per triar-te sol!

Per a tu rebutjo tots els plaers, per a tu supero totes les oposicions i, després d’haver-ho fet tot per tu, no vull que ningú m’aprecie, sinó només tu.

Reconec, amb el cor i la boca, que sou l'autor i el conservador de tot el bé. Estrangulant el meu pobre cor en el foc que inflama el vostre Diví Cor, uneixo els meus desitjos i la meva devoció per la força irresistible de les vostres oracions, de manera que per a tota aquesta unió divina em pugui conduir al cim de la màxima perfecció, després d’haver apagat en mi tots els moviments de naturalesa rebel.

Geltrude va veure que cadascuna d’aquestes aspiracions brillava com una perla muntada en joies daurades.

El diumenge següent, abans de la Comunió, mentre assistia a missa, va recitar l’oració esmentada amb molta devoció i va veure que Jesús sentia una alegria immensa. Aleshores li va dir: "Jesús estimat, ja que aquesta súplica és tan agradable per a vosaltres, vull difondre-la i tantes persones us la podran oferir com una joia d'or".

El Senyor li va respondre: «Ningú no em pot donar el que és meu; sàpiga que si algú recita devotament aquesta pregària, obtindrà la gràcia de conèixer-me millor i, per l’eficàcia de les paraules que conté, atraurà a si mateix i rebrà en la seva ànima l’esplendor de la Divinitat, com aquell que, girant cap al sol, placa d’or pur, hi veu reflectit el resplendor dels raigs de llum ”.

Geltrude va sentir immediatament l’eficàcia d’aquesta promesa, ja que, acabada la pregària, va veure la seva ànima inundada de llum divina i va sentir, com mai, la dolçor del coneixement de Déu.