La religió del xintoista

El sintoisme, que significa aproximadament "el camí dels déus", és la religió tradicional del Japó. Se centra en la relació entre els professionals i una multitud d'entitats sobrenaturals anomenades kami que estan associades a tots els aspectes de la vida.

Kami
Els textos occidentals sobre xintoisme tradueixen comunament kami com a esperit o déu. Cap dels dos termes funciona bé per a tot el kami, que engloba una àmplia gamma d’éssers sobrenaturals, des d’entitats úniques i personificades fins als avantpassats fins a forces impersonals de la natura.

Organització de la religió xintoista
Les pràctiques xintoistes estan determinades en gran mesura per la necessitat i la tradició més que pel dogma. Tot i que hi ha llocs de culte permanents en forma de santuaris, alguns en forma de grans complexos, cada santuari funciona independentment els uns dels altres. El sacerdoci xintoista és en gran part un afer familiar transmès de pares a fills. Cada santuari està dedicat a un kami en particular.

Quatre afirmacions
Les pràctiques xintoistes es poden resumir aproximadament mitjançant les quatre afirmacions:

Tradició i família
Amor a la natura: els kami són una part integral de la natura.
Neteja física: els ritus de purificació són una part important del xintoisme
Festivals i cerimònies: dedicat a honrar i entretenir els kami
Textos sintoistes
Molts textos són valorats en la religió xintoista. Contenen el folklore i la història en què es basa el xintoisme, en lloc de ser sagrades escriptures. Els primers daten del segle VIII dC, mentre que el mateix sintoisme existeix des de fa més d’un mil·lenni abans d’aquesta època. Els textos centrals sintoistes inclouen Kojiki, Rokkokushi, Shoku Nihongi i Jinno Shotoki.

Relació amb el budisme i altres religions
És possible seguir tant el sintoisme com altres religions. En particular, moltes persones que segueixen el xintoisme també segueixen aspectes del budisme. Per exemple, els rituals de la mort es realitzen habitualment d’acord amb les tradicions budistes, en part perquè les pràctiques xintoistes se centren principalment en esdeveniments de la vida (naixement, matrimoni, honor dels kami) i no en la teologia del més enllà.