L’assistència especial dels Àngels Guardians quan tenim tribulacions

En el foc, l’or ha d’establir la seva escòria i adquirir la seva lluentor; tota la terra està plena d’escòries de tribulacions, massa, {33 [119]} i tots tenim la nostra amb nosaltres. En aquest forn, però, tots els electes haurien de tenir el seu lloc; però pot entrar-hi animadament, només si reflecteix que no hi entra sol; però amb el seu bon àngel. Al forn de Babilònia els tres nens semblaven estar sols; però tots es van trobar en companyia del bon Àngel, que es va assegurar que aquelles flames només consumien les cadenes de les quals es lligaven els tres joves, però eren lliures i esveltes per caminar dins d’elles, i després van sortir amb la seva roba totalment il·lesa.

Així fa servir el bon àngel amb nosaltres entre les nostres afliccions. Que només es consumeixin els vincles dels vicis, que ens mantindrien units a la terra; llavors la roba de les virtuts no pateix res, de fet es torna més preciosa, més refinada. Més infon dolça comoditat als nostres cors, ara en els amants oferts a Déu dels dolors actuals, ara en les pròpies llàgrimes pels pecats passats, ara en protestes {34 [120]} i resolucions d’una vida més santa i regulada. I oh quantes ànimes afortunades es perfeccionen al foc de les tribulacions i que a partir de llavors el seu Àngel presenta a Déu purificat, fent-les plenes d’alegria per exclamar amb el profeta: Tu, Senyor, vols de mi la prova d’aquest foc , i jo dono gràcies, perquè després d’aquest judici ja no trobo en mi les iniquitats d’abans! Oh feliç i beneït aquell que, amb dolça confiança, confereix familiaritat amb el seu àngel, escolta les seves veus i segueix els seus consells. Oh, els grans passos de la virtut i del mèrit! Oh bonic triomf del Sant Guardià sobre l'enemic comú. L’esperit maligne no pot deixar de cremar-se de ràbia en veure com les nostres llàgrimes es transformaven pel nostre Guardià en precioses joies i el seu odi es converteix en nosaltres en un instrument de felicitat eterna.

Estimat Àngel, que tan bé sap com convertir tota tribulació en la vostra alegria, en el meu bé i en la ira de l’enemic infernal, si us plau, no m’abandoneu {35 [121]} en aquests moments de més necessitat. Que la meva paciència mai no es vengui pel dolor. Esborreu la meva foscor amb les vostres llums i les meves angoixes endolcides amb les vostres comoditats, per tal de saber beneir les creus que Déu m’envia, per gaudir de perfectes consolacions al cel durant tots els segles.

PRÀCTICA
En l’assetjament que us convindrà reunir-vos mentre converseu entre homes, especialment de naturaleses i costums diferents dels vostres, animeu-vos a tolerar-los també per aquest motiu, és a dir, gaudir infinitament de la companyia dels sants àngels del cel .

EXEMPLE
La comoditat que l’Àngel de la Guarda va donar a la Mare de Déu St. Liduina en la seva llarga malaltia. Als deu anys va caure en una malaltia molt greu; febres ardents, dolors molt aguts, {36 [122]} ferides per la vida, úlceres, podridura la van convertir en un autèntic retrat del sant Job. Al principi semblava una mica sense vida; però recorrent al seu àngel de la guarda, va sentir tota mena de consol per les freqüents aparicions que li feia; «No hi ha res agre, va dir, que no es faci dolç quan veig el meu àngel o penso en les seves paraules. És tan bonic que si Déu no em guardés la vida, per patir més pel seu amor, moriria en aquesta vista pel transport de l’alegria. Una sola mirada d'ella m'arrencaria l'ànima i el cor del pit "La infermeria de Liduina va durar més de trenta-vuit anys, el cos el van menjar els cucs i gairebé es va desfer, però per encoratjament del seu àngel que li va oferir 'ull a la dolorosa passió del Salvador, a l'eterna recompensa que es derivaria de tals sofriments, de tot el que va patir amb valentia i de totes les tribulacions, de tots els seus dolors {37 [123]} només van servir per fer-la més pura i santa. (Tom. De Kempis. Rainaldi).

Font: El devot de l’Àngel de la Guarda (Don Bosco) - Assistència especial dels Àngels Sants en tribulacions