La vinya de Ratzinger a Castel Gandolfo ara en mans del papa Francesc

Va ser el 19 d’abril del 2005, quan es va nomenar el papa Benet XVI, un gran teòleg, predicador de la pau al món, testimoni de la veritat, format per humilitat i pregària ". Benvolguts germans i germanes, després del gran Joan Pau XX em van escollir, treballador senzill i humil a la vinya del Senyor " aquestes van ser les paraules de Ratzinger tan bon punt va ser elegit papa. Segons les darreres notícies del Vaticà, sembla que el papa Francesc ha començat a construir sobre la vinya que el papa Eremito havia construït fa molt de temps, recordem que la vinya havia estat en gran part destruïda ja fa dos anys des d’avui fins demà per deixar lloc projecte d’edificació que el Vaticà acabava de concebre. Sembla que el papa argentí està construint una altra vinya no gaire llunyana del papa alemany als jardins del Vaticà de Castel Gandolfo per substituir la que va ser destruïda fa poc temps. És inútil subratllar la diversitat espiritual dels dos papes en la interacció entre els fidels i l’església, així com en les seves obres.

El 2005, el papa Ratzinger va descriure la seva vinya de la següent manera: " Es tractava de fileres de Trebbiano que donaven raïm blanc i, al costat oposat, les fileres de Casanese di Affile són d’un antic vermell. Les files es distribuïen en una extensió d’uns mil metres quadrats ”.La producció extreta de les vinyes es va distribuir a instàncies del papa dins de la Santa Seu, el polze verd pertany ara al papa Francesc, que ho ha delegat tot a una associació italiana d’enòlegs per gestionar directament les vinyes, la podem definir com a una mena de "guerra de les vinyes" entre els dos papes, tal com subratllen els periodistes del Vaticà, on la humilitat del papa Ratzinger sembla que no té res a veure amb la senzillesa del papa Francesc. Però, malgrat les distàncies en la comunicació i comprensió de l’Evangeli, tenen una comprensió espiritual en comú, són capaços d’enfrontar-se junts als grans valors de la humanitat i són capaços de comunicar-los encara que sigui d’una manera diferent al món sencer.