"L'amistat de Déu" de Sant Ireneu, bisbe

El nostre Senyor, paraula de Déu, va conduir primer els homes a servir Déu, després els va convertir en els seus amics com a servents, com ell mateix va dir als seus deixebles: «Ja no els truco servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo; però t’he cridat amics, perquè tot el que he escoltat del Pare l’he fet saber ”(Jn 15:15). L’amistat de Déu concedeix la immortalitat a aquells que en disposen degudament.
Al principi, Déu va donar forma a Adam no perquè necessitava l’home, sinó per tenir algú a qui pogués donar els seus beneficis. En efecte, la paraula glorificava el Pare, romanent sempre en ell, no només davant Adam, sinó també abans de tota creació. Ell mateix ho va declarar: "Pare, glorifiqueu-me davant vosaltres, amb aquella glòria que tenia amb vosaltres abans que el món fos" (Jn 17: 5).
Ens va ordenar que el seguíssim no perquè necessitava el nostre servei, sinó per donar-nos la salvació. De fet, seguir el Salvador és participar en la salvació, ja que seguir la llum significa estar envoltat de llum.
Qui està a la llum, certament no és ell que il·lumini la llum i la faci brillar, però és la llum que el il·lumina i el fa brillar. No dóna res a la llum, però és d’ell que rep l’avantatge de l’esplendor i tots els altres avantatges.
Això també val per al servei de Déu: no aporta res a Déu i, d'altra banda, Déu no necessita el servei dels homes; però als qui el serveixen i el segueixen, li dóna vida eterna, incorruptibilitat i glòria. Dona els seus beneficis a aquells que el serveixen pel fet que el serveixen i als que el segueixen pel fet que el segueixen, però no se’n beneficia.
Déu busca el servei dels homes per tenir l’oportunitat, el que és bo i misericordiós, d’abastir els seus beneficis sobre aquells que persegueixen en el seu servei. Si bé Déu no necessita res, l'home necessita la comunió amb Déu.
La glòria de l’home consisteix en perseverar al servei de Déu, i per això el Senyor va dir als seus deixebles: "No m’heu escollit a mi, però jo us he escollit" (Jn 15:16), mostrant així que no eren els seus glorificar-lo seguint-lo, però que, pel fet que van seguir al Fill de Déu, van ser glorificats per ell. I de nou: "Vull que els que m’heu donat estiguin amb mi on sóc, perquè contemplin la meva glòria" (Jn 17:24).