L’Àngel de la Guarda i tots els àngels: la seva importància

Quan es tracta dels Àngels, no hi falten els que somriuen malament, com per deixar clar que es tracta d’un tema que s’ha passat de moda o més simplement que és una història molt maca per fer dormir els nens. Fins i tot hi ha qui s’atreveix a confondre’ls amb extraterrestres o nega la seva existència perquè “ningú” els ha vist. Tanmateix, l’existència d’àngels és una de les veritats de la nostra fe catòlica.

L’Església diu: “L’existència d’éssers incorporeals sense esperit, que la Sagrada Escriptura sol anomenar àngels, és una veritat de fe” (Cat. 328). Els àngels "són servents i missatgers de Déu" (Gat 329). «Com a criatures purament espirituals, tenen intel·ligència i voluntat: són criatures personals i immortals. Superen totes les criatures visibles amb perfecció "(Cat 330).

Sant Gregori el Gran, anomenat "el metge de les milícies celestes", diu que "l'existència d'àngels es confirma a gairebé totes les pàgines de la Sagrada Escriptura". Sens dubte, les Escriptures estan plenes d’intervencions angelicals. Els àngels tanquen el paradís terrenal (Gn 3, 24), protegeixen a Lot (Gn 19) salvant Hagar i el seu fill al desert (Gen 21, 17), agafen la mà d’Abraham, aixecat per matar al seu fill Isaac (Gn 22, 11) ), aporteu ajuda i consol a Elies (1 Reis 19, 5), Isaïes (Is 6, 6), Ezequiel (Ez 40, 2) i Daniel (Dn 7, 16).

Al Nou Testament, els àngels es manifesten en somnis amb Josep, anuncien el naixement de Jesús als pastors, el serveixen al desert i el reconforten a Getsemaní. Anuncien la seva Resurrecció i són presents a la seva Ascensió. El mateix Jesús parla molt d’ells en paràboles i ensenyaments. Un àngel allibera Pere de la presó (Ac 12) i un altre àngel ajuda al diaca Felip a convertir l'etíop a la carretera de Gaza (Ac 8). Al llibre d’Apocalipsi hi ha moltes intervencions d’àngels com a executors de les ordres de Déu, inclosos els càstigs infligits als homes.

Són miríades de milers i milers (Dn 7, 10 i Ap 5, 11). Estan servint esperits, enviats en ajuda dels homes (Heb 1:14). En referència al poder de Déu, l’apòstol diu: “és ell qui fa als seus àngels com a vents, i als seus ministres com a flames de foc” (Heb 1: 7).

A la litúrgia, l'Església celebra de manera especial a Sant Miquel, Sant Gabriel i Sant Rafael el 29 de setembre i tots els àngels de guàrdia el 2 d'octubre. Alguns autors parlen de Lezichiele, Uriele, Rafiele, Etofiele, Salatiele, Emmanuele ... però no hi ha certesa en això i els seus noms no són tan importants. Només els tres primers esmenten a la Bíblia: Michael (Ap 12, 7; Jn 9; Dn 10, 21), Gabriel anunciant l'Encarnació a Maria (Lc 1; Dn 8, 16 i 9, 21) i Raffaele, que acompanya Tobias en el seu viatge en el llibre del mateix nom.

Normalment se li dóna a sant Miquel el títol d’arcàngel, com es diu a Gd 9, ja que és el príncep i el cap de tots els exèrcits celestes. La pietat cristiana també ha atribuït el títol d’arcàngel a Gabriele i Raffaele. El culte a Sant Michele és molt antic. Ja al segle IV a Frígia (Àsia Menor) hi havia un santuari dedicat a ell. Al segle V es va erigir una altra al sud d’Itàlia, al Mont Gargano. El 709 es va construir un altre gran santuari al Mont Sant Miquel de Normandia (França).

Els àngels "són estrelles matinals i [...] fills de Déu" (Job 38, 7). Comentant aquest text, fra Luis de León diu: "Els anomena estrelles matinals perquè la seva intel·ligència és més clara que les estrelles i perquè van veure la llum a l'alba del món". Sant Gregori Nazianzeno diu que "si Déu és un sol, els àngels són els seus primers i més brillants". Sant Agustí diu: "Ens miren amb amor ardent i ens ajuden perquè també puguem arribar a les portes del cel" (Com al ps. 62, 6).